Cogombre Antillà

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Cogombre antillà (llatí Cucumis anguria) - una planta molt peculiar de la família Pumpkin, que ens va arribar de les regions subtropicals i tropicals de l’Amèrica Central i del Sud (aquest home guapo es va cultivar allà molt abans de l’arribada dels europeus).

Descripció

El cogombre de les Antilles és una liana anual força elegant, equipada amb tiges rastreres pubescents de tres a quatre peces. I les fulles de tall arrissat d’aquesta planta, dotades de moltes antenes, tenen una semblança externa amb les fulles de síndria.

Els fruits cilíndrics del cogombre de les Antilles creixen fins a vuit centímetres de longitud i el seu diàmetre mitjà és d’uns quatre centímetres. Tots els fruits estan coberts d’espines força carnoses i el seu pes oscil·la entre els trenta i els cinquanta grams. Pel que fa al seu gust, és molt similar al gust dels cogombres habituals. Però el cogombre antillà en escabetx, que es considera una autèntica delicadesa, és moltes vegades superior en gust al cogombre en escabetx normal.

En el moment de la maduració final de les llavors, els fruits d’una planta inusual tenen colors sucosos de groc ataronjat. Com a norma general, passen uns setanta dies des del moment de plantar les llavors fins a la plena maduresa biològica del cogombre de les Antilles. I aquesta cultura insòlita dóna fruits des del començament de l’estiu fins al final de la tardor, mentre que a cada arbust, de cent a un parell de centenars de fruits espectaculars maduren sense dificultats. Per cert, els fruits d’aquesta increïble planta no acumulen nitrats i no tenen un sabor amarg, com alguns dels seus cogombres.

Actualment, el cogombre antillà es cultiva activament no només com a aliment, sinó també com a cultiu ornamental.

Aplicació

Els fruits del cogombre de les Antilles es mengen de la mateixa manera que els cogombres normals: es poden menjar frescos, tallats en amanides i també en escabetx i salats. Pel que fa als exemplars massa madurs, no són aptes per menjar, perquè són molt insípids i rugosos.

Els gourmets consideren el cogombre de les Antilles una de les delícies més inusuals: el sabor de les fruites joves és moltes vegades superior al dels cogombres normals. A més, les verdures d’ultramar també es distingeixen per una composició química més rica: contenen molt més no només sucres i vitamines, sinó també diversos elements minerals (sals de calci, magnesi, potassi, etc.). Aquestes propietats fan del cogombre de les Antilles un producte indispensable per a la prevenció i el tractament de diverses malalties del tracte gastrointestinal i del sistema cardiovascular. Per a això, és millor gaudir de cogombres frescos i antillans, que no han estat tractats tèrmicament i sempre sense sal. Idealment, amb finalitats medicinals, aquest producte es consumeix amb oli vegetal amb l’estómac buit.

El cogombre de les Antilles té un efecte diürètic i colerètic pronunciat, així com la capacitat de normalitzar ràpidament la microflora intestinal i alleujar ràpidament el restrenyiment. També és un excel·lent remei per al tractament i la prevenció de la gota, la tuberculosi pulmonar i la bronquitis.

El suc d’aquest valuós vegetal s’utilitza per lubricar cremades, nafres i ferides. I gràcies a la seva capacitat de calmar (és a dir, efecte sedant), el cogombre de les Antilles és excel·lent per a l’insomni. Pel que fa al seu contingut calòric, és relativament baix: aquesta característica permet incloure aquest producte extraordinari a la dieta diària de tothom que vulgui aprimar-se.

Creixent

El cogombre de les Antilles és molt termòfil i fotòfil, i també és extremadament parcial a un substrat fèrtil i ben drenat.