2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Tints de tocs és una de les plantes de la família anomenades arnes, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Genista tinctoria L. Pel que fa al nom de la pròpia família dels toxos, en llatí serà: Papilionaceae.
Descripció de la tintura de tocs
L’algó és un petit arbust dotat d’un fort rizoma i tiges ramificades. Les tiges d’aquesta planta seran ramificades, de nervis aguts i erectes. Les fulles de tintura de tocs són curtes peciolades, simples i alternes, a més de oblonges i afilades amb petites estípules subulades. La part superior de la fulla d'aquesta planta té colors verd fosc, mentre que la placa inferior serà més clara. Les flors estan pintades en tons grocs daurats, es troben en llargs raïms situats als extrems de les branques i les tiges. Les bràctees d’aquesta planta són més llargues que el calze i el calze serà de dos llavis. El fruit d’aquesta planta és una beina que serà lleugerament corba i oblonga.
En condicions naturals, els galls es poden trobar al territori de la part europea de Rússia, a Crimea, al nord del Caucas i a Sibèria occidental. Per al seu creixement, aquesta planta prefereix les vores de boscos secs, boscos clars, prats inundats, llocs entre arbustos, així com vessants herbosos sobre sòls sorrencs i calcaris.
Descripció de les propietats medicinals de la tintura de tocs
La tintura de l’oxera té propietats medicinals molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar l’herba d’aquesta planta amb finalitats medicinals. L'herba s'ha d'assecar en àtics ben ventilats, sota els tendals de les tiges amb flors i fulles.
La presència d’aquestes valuoses propietats medicinals d’aquesta planta s’explica pel contingut en la composició d’alcaloides, àcids orgànics, glicòsids de flavona, colorant scoparina, substàncies amarges, saponines triterpèniques, cera, moc i sals minerals.
Els preparats a base d’herbes d’aquesta planta tenen un efecte diürètic, colerètic, analgèsic, laxant, hemostàtic i de millora del metabolisme.
Pel que fa a la medicina tradicional, aquí es recomana la infusió d’herbes de tocs en malalties hepàtiques, càlculs a les vies urinàries, així com en tot tipus d’icterícia, hidropesia i diverses malalties de la pell, inclosos els líquens, la dermatitis al·lèrgica i els furóncols. A més, la infusió d’herbes es pot utilitzar com a diürètic i laxant.
Cal destacar que la infusió de les parts verdes d’aquesta planta s’utilitza per a malalties de la glàndula tiroide. Els efectes d’aquesta planta són similars als de la tiroideïna. També s’observen resultats positius amb l’ús extern tant d’una decocció com d’una infusió basada en el tenyit de tocs en el tractament de la diàtesi, els líquens i els furóncols. Per fer-ho, es recomana preparar una decocció de quatre cullerades per litre d’aigua. Aquest brou es filtra i després s'aboca en un bany complet.
Cal destacar que la planta és verinosa, per aquest motiu és possible utilitzar fons basats en ella només segons les indicacions d’un metge i amb molta precaució.
En el tractament dels mals de cap, bronquitis crònica, bronquiectàsia, càlculs renals, hemorroides i colecistitis, es recomana preparar el següent remei: per a la seva preparació es prenen quinze grams d’herbes seques, que s’aboquen amb dos gots d’aigua. La barreja resultant s’ha de bullir fins que no quedi líquid i, a continuació, es filtra completament. Aquest remei es pren cada tres hores, tres cullerades fins que passa la malaltia.
