Barberry

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Barberry (lat. Berberis) - Un arbust ornamental de la família Barberry.

Característiques de la cultura

Barberry és un arbust de fulla caduca, de fulla perenne o semi-perennifoli, menys sovint un arbre, amb brots erectes, prims i nervats que es ramifiquen en un angle agut. L’escorça és de color gris marronós o marró. Les fulles són simples, ovades, el·líptiques o obovades, articulades amb un pecíol curt, recollides en raïms de 2-7 peces, disposades alternativament, segons la varietat, de color verd, porpra, groc o variat. Les espines són simples, trifoliades, amb menys quintúpuls, situades a la base dels brots o brots escurçats.

Les flors són petites, de color groc daurat i tenen una aroma agradable. La corol·la està formada per sis pètals amb nectaris. La floració té lloc a la segona dècada de maig, de vegades abans. Els fruits de la barbera són de forma oblonga, el·líptica, esfèrica o ovoide, de color vermell, porpra o negre. Les llavors són nervades, es redueixen als dos extrems, generalment marrons i brillants.

Barberry està estès a Sibèria Oriental, Crimea, els Urals, Kazakhstan, Amèrica del Nord i països del sud i centre d’Europa.

Vistes

* Màster comú (lat. Berberis vulgaris): l'espècie està representada per un arbust espinós de fins a 3 m d'alçada. Al començament del desenvolupament, és vertical, més tard - caigut, de ràpid creixement. Les espines són verdes, a la tardor canvien de color a vermell o groc-taronja. Les flors són grogues i tenen una forta aroma. El nabiu comú floreix a mitjan maig. Les fruites el·líptiques, de tons vermell fosc o vermell ataronjat, tenen un sabor agredolç i maduren a la segona dècada de setembre. L’espècie és resistent a la sequera i a les gelades, no és exigent pel terra. Prefereix zones assolellades o semi ombrejades; s’ha d’evitar ombres intenses. Els sòls són alcalins desitjables, en cap cas àlgids i àcids.

* Barberry Thunberg (lat. Berberis thunbergii): l'espècie està representada per un arbust espinós de fins a 2 m d'alçada. Les espines són denses, de color verd clar, a la tardor són de color taronja ardent o escarlata. Les flors són nombroses, de color groc. els fruits són ovals, de color vermell clar. L'espècie és resistent a l'hivern, prefereix zones assolellades o semi-ombrejades, amb sòls drenats, neutres o acidificats amb una rica composició mineral.

* Barberà d'Ottawa (lat. Berberis ottawensis): l'espècie està representada per un alt arbust espinós, semblant exteriorment al barber de Thunberg. Les espines són verdes, carmesí a la tardor. Les flors són grogues, els fruits vermells, allargats.

* Màster de fulla estreta (lat. Berberis stenophylla): l'espècie es representa per un arbust de creixement lliure amb branques caigudes arquejades, de fins a 3 m d'alçada. Les fulles són perennes, de color blau-blanc per la part inferior, de color verd fosc per la part superior. Les flors són petites, de fulla estreta, de color groc daurat, tenen una aroma agradable. Els fruits són allargats, de color negre-blau. El nabiu de fulla estreta prefereix les zones assolellades. L’espècie és termòfila, té una actitud negativa davant les gelades.

* Amur barber (lat. Berberis amurensis): l'espècie està representada per un arbust amb una corona estesa fins a 3 m d'alçada. Les fulles són grans, senzilles, verdes, amb un brillantor, a la tardor - daurades o vermelles. Les flors són de color groc clar, nombroses. La floració dura 15-20 dies. Els fruits són vermells, comestibles, persisten molt de temps a les branques. L’espècie és resistent a la sequera, poques vegades exposada a malalties i plagues.

Reproducció i plantació

L’arbust es propaga per divisió, esqueixos, ventoses i llavors. La sembra amb llavors es realitza a la tardor. Tallar la cultura al juny.

La baixa es planta a la tardor, generalment a finals de setembre. Els sòls àcids són calcats, després dels quals comencen a preparar-se el pou de plantació. La mida de la fossa ha de ser de 40 * 40 cm. El sòl extret de la fossa es barreja amb torba, humus i cendra de fusta. Part del substrat del sòl es baixa cap al fons de la fossa, i després la plàntula es col·loca sota un lleuger pendent, es comprimeix amb el sòl restant, es rega abundantment i es mulch. Amb plantacions individuals, la distància entre els arbustos ha de ser d’uns 1,5-2 metres, quan es crea una bardissa, a raó de dos arbusts per metre lineal.

Cura

Els nabius necessiten fertilitzacions amb fertilitzants minerals (especialment fertilitzants nitrogenats) cada tres a quatre anys, afluixant i desherbant regularment. El reg es duu a terme un cop a la setmana, durant la sequera s’incrementa el nombre de regs. La poda sanitària d’arbustos i branques d’aprimament es realitza anualment. Barberry no necessita donar forma, però accepta un tall de cabell i adopta diverses formes.

Aplicació

La barbera es distingeix per les seves propietats decoratives augmentades, per això s’utilitza àmpliament en jardineria ornamental. L’arbust és ideal per fer tènies, plantacions de grups, bardisses i vorades. A més de propietats decoratives, la plantació de nabius és capaç de protegir la zona de la casa / jardí d’estiu dels forts vents i la penetració de rosegadors. Les varietats i espècies de poc creixement s’utilitzen per crear jardins rocosos i altres tipus de jardins rocosos. Els fruits dels arbustos són comestibles, s’utilitzen sovint a la cuina.