2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Mora sense fulles és una de les plantes de la família anomenada Haze, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Anabasis aphylla L. Pel que fa al nom de la família d’aquesta planta, en llatí serà així: Chenopodiaceae Vent.
Descripció de mora sense fulles
La mora sense fulles també es coneix com anabasis, aquesta planta és un arbust perenne, l’alçada del qual oscil·larà entre els trenta i els setanta centímetres. L’arrel d’aquesta planta és llenyosa. Les tiges de la mora sense fulles seran llenyoses i des de la base són ramificades arbustives. Els brots anuals seran articulats, suculents, sense fulles i cilíndrics. Les flors d’aquesta planta són força petites, estan pintades en tons rosats o blancs. Aquestes flors es reuniran als extrems de les tiges i les branques en inflorescències en forma d’espiga.
La floració de les móres sense fulles es produeix en el període d’agost a setembre. El fruit d’aquesta planta és en forma de baia. Cal destacar que totes les parts de la mora sense fulles són verinoses i per aquest motiu s’ha de tenir una cura constant a l’hora de manipular la mora sense fulles.
En condicions naturals, aquesta planta es pot trobar al territori de la part europea de Rússia: al sud de les regions del Baix Don i del Baix Volga, així com a prop del mar d’Azov. A més, aquesta planta creix a Àsia Central i al Caucas. Per al lloc de creixement, les móres sense fulles prefereixen els llimons salins, els sòls serozem salats de loess, les maresmes, els vessants de la terra fina i la sorra amb aigües salines properes, a una altitud de mil quatre-cents metres sobre el nivell del mar. La planta pot créixer tant en grups com en matolls.
Descripció de les propietats medicinals de la mora sense fulles
La mora sense fulles té unes propietats medicinals molt valuoses, mentre que la part aèria d’aquesta planta s’ha d’utilitzar amb finalitats medicinals, que s’ha de tallar a la base mateixa de la tija. Es recomana assecar la part aèria a l'aire lliure fins que les branques d'aquesta planta es tornin rígides i fràgils.
A més, podeu utilitzar les arrels de la mora sense fulles: aquestes arrels contenen pectines, alcaloides, àcids orgànics i hidrats de carboni. Pel que fa als alcaloides, el contingut d’anabasina en ells és de gran importància, que en la seva acció fisiològica i propietats químiques s’assemblarà molt a la nicotina. Igual que la nicotina, l'anabasina primer excita i després paralitza els ganglis autònoms i les formacions relacionades.
En medicina, també s’utilitzen derivats de l’anabasina i altres alcaloides: lupicaina, metilanabazina i àcid nicotínic, que s’anomena àcid 3-piridinecarboxílic. La metilanabazina s’utilitza com a estimulant respiratori, l’àcid nicotínic s’utilitza com a agent específic contra la pellagra i la lupicaina és un anestèsic local d’acció ràpida. Cal destacar que aquesta droga superarà la durada dels efectes de la cocaïna.
Pel que fa a la medicina veterinària, aquí l’extracte aquós d’aquesta planta s’utilitza per tractar diverses malalties de la pell en el bestiar. Cal recordar que l’anabasina pot penetrar a la pell i fins i tot provocar intoxicacions, i que dos a tres gotes d’aquesta substància són una dosi letal per als humans.
Cal destacar que l’anabazina s’utilitza àmpliament a l’economia nacional, on aquesta substància s’utilitza per combatre nombroses plagues de cultius agrícoles. Aquí s’utilitza aquesta substància com a sulfat d’anabasina al 40%: és una barreja líquida de sals d’àcid sulfúric d’un color marró fosc, el subministrament del qual s’assemblarà a la nicotina.
Recomanat:
Gris Mora
Gris mora és una de les plantes de la família anomenada Rosaceae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Rubus caesius L. Pel que fa al nom de la pròpia família de les mores, en llatí serà així: Rosaceae Juss. Descripció de mora glauca La mora gris és un semi-arbust dotat de brots espinosos oberts, la longitud dels quals arriba a un metre i mig.
Mora
Mora (lat. Rubus glaucus) - Pertanyent a la família Pink, una varietat de planta fruitera del gènere Raspberry. Descripció Mora és un arbust de fruita perenne bastant gran que creix fins als tres metres d’alçada. Les baies de mora sucoses són bastant dolces i lleugerament tartoses.
Squat De Mora
Esquat de mora és una de les plantes de la família anomenada Rosaceae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Rubus chamaemorus L. Pel que fa al nom de la pròpia família de les mores, en llatí serà així: Rosaceae Juss. Descripció del cloudberry squat La mora a la gatzoneta es coneix amb els següents noms populars:
Malva Mora
Malva mora és una de les plantes d’una família anomenada malva, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Malva mavritiana L. Pel que fa al nom de la pròpia família malva mauritana, en llatí serà així: Malvaceae Juss. Descripció de la malva morisca La malva mora és una herba anual o biennal, l’alçada de la qual serà d’uns dos-cents cinquanta centímetres.
El Gerd De Fulles De Rosa és Una Bellesa Sense Pretensions
Alguns residents d’estiu els agrada molt cultivar una gran varietat de cultius extravagants a les seves parcel·les. Però, amb gran disgust, no totes aquestes cultures són capaces d’arrelar-se a les nostres latituds. Per què no proveu de plantar un luxós gerd de fulla de rosa al lloc? Aquesta planta totalment sense pretensions sens dubte farà les delícies dels ulls amb els seus colors brillants i sucosos; la majoria de les vegades es cultiva amb precisió com a cultiu ornamental, tot i que aquests gerds donen fruits molt actius
