Cosac De Ginebre

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Cosac de ginebre és una de les plantes de la família anomenada xiprer, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Juniperus sabina L. Pel que fa al nom de la pròpia família de ginebres cosacs, en llatí serà: Cupressaceae.

Descripció del ginebre cosac

El ginebre cosac es coneix amb els següents noms populars: sang-corredor, ginebre cosac i ginebre Don. El cosí de ginebre és un arbust rastrejant dioic de baix creixement, dotat d’escorça, que es pintarà amb tons gris vermellós. Les branques joves d'aquesta planta són més aviat fines i arrodonides, estan pintades en tons verd fosc. Les fulles del ginebre cosac seran planes, escamoses i premsades, i també tindran una olor força desagradable. Els cons de llavors d’aquesta planta seran de mida petita, són de forma baia, de forma arrodonida-ovalada, pintats en tons marró-negre amb una floració blavosa.

En condicions naturals, el ginebre cosac es troba al nord del Caucas, els Urals del Sud, Don, Crimea, les muntanyes d’Àsia central, Transcarpàcia, així com a les muntanyes Sayan a Sibèria oriental i a la zona estepària de Sibèria occidental. Per al seu creixement, aquesta planta prefereix els llocs de les muntanyes sobre vessants rocosos i roques, els llocs secs, a més de les estepes sobre guix i sòls sorrencs. Cal tenir en compte que aquesta planta també és verinosa. Per aquest motiu, és molt important tenir molta precaució a l’hora de manipular el ginebre cosac, i també necessitareu una supervisió mèdica constant.

Descripció de les propietats medicinals del ginebre cosac

El cosac de ginebre té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que amb finalitats terapèutiques es recomana utilitzar branques joves anuals amb fulles. Es recomana assecar aquestes matèries primeres a l'ombra a l'aire lliure o en habitacions on es proporcionarà una bona ventilació. Les matèries primeres s’han d’emmagatzemar en pots de metall i de vidre ben tancats.

La presència d’aquestes propietats curatives tan valuoses s’ha d’explicar pel contingut d’oli essencial, resina, cera, flavonoides, glicòsid pinipicrina, tanins i àcid ascòrbic en la composició d’aquesta planta. Cal tenir en compte que el component principal de l’oli essencial de ginebre cosac serà l’alcohol: el sabinol.

Cal destacar que l’ús d’aquesta planta és bastant limitat. Es recomana una infusió aquosa basada en aquesta planta en dosis petites per a paràlisi, convulsions histèriques, febre intermitent, poliartritis crònica i contra cucs. Pel que fa a ús extern, es recomana fregar una pols a base de fulles triturades d’aquesta planta al cuir cabellut en cas de calvície, i localment s’utilitza aquest remei per curar més ràpidament les úlceres i les ferides purulentes.

Les fulles fresques picades de ginebre cosac, que es van barrejar prèviament i van picar amb llard de porc o mantega, estan indicades per a ús en sarna, crosta, líquens diversos i per eliminar les berrugues.

És important recordar el fet que l’ús intern de medicaments basats en aquesta planta requereix una estricta precaució i una supervisió mèdica constant. Aquesta circumstància s’ha d’associar al fet que el ginebre cosac és una planta molt verinosa. Tot i això, també és important recordar que la composició química d’aquesta planta encara no s’ha estudiat completament, per aquest motiu, en un futur proper, poden aparèixer noves formes d’utilitzar agents curatius molt efectius basats en el ginebre cosac.