2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Kariya (lat. Carya) - un gènere d’arbres de la família dels nogueres. Un altre nom és Hickory. El gènere té unes 20 espècies. Serralada natural: Amèrica del Nord. Dues espècies silvestres creixen al territori de la Xina, entre elles la Caria Chinese i la Caria Tonkin. Les localitzacions típiques són els boscos de fulla caduca, les valls dels rius i les zones inundades amb sòls fèrtils. A la cultura, el tipus més comú de pacana Karya (lat. Pacana Carya). L’esperança de vida mitjana és de 400-500 anys.
Característiques de la cultura
Kariya, o Hickory, és un gran arbre caducifoli de fins a 65 m d’alçada. Excepció: les espècies de Kariya Florida (lat. Carya floridana) estan representades per formes arbustives. La corona de les plantes és ovoide o té forma de tenda. Les branques són potents, gruixudes, amb un nucli dens. L’escorça del tronc és llisa, de color gris, s’esquerda amb l’edat o s’escampa en plaques llargues. Brots curt-peciolats o sèssils, coberts amb nombroses escates superposades. Les fulles són verdes, grans, compostes, pinnades, alternes, formades per 3-13 fulles. Els fulletons són lanceolats, dentats, apuntats a la punta. A la tardor, el fullatge es torna de color groc brillant o groc daurat.
Les flors són dioiques. Les flors femenines són sèssils, recollides en espiguetes de poques flors i flors masculines, en arracades caigudes. El fruit és una falsa drupa, pot tenir una forma oblonga, obovada o esfèrica. La closca del fruit és carnosa, llenyosa; quan es madura, s’esquerda amb quatre vàlvules. La nou és lleugerament arrugada o llisa, amb costelles pronunciades. El nucli és marró fosc, 2-4 lòbuls, comestible. L’avellaner comença a fructificar 10-12 anys després de la sembra (sotmès a unes condicions òptimes i una cura acurada).
Entre els representants del gènere cal destacar l’espècie Kariya fringed o Big Shaggy Hickory (lat. Carya laciniosa). L’espècie està representada per arbres de fins a 40 m d’alçada amb un tronc cobert de pell clara o escorça esquerdada. Els cabdells són grans, marrons, pubescents. Les branques són gruixudes, nues, marrons, equipades amb lenticel·les vermelloses. Les fulles són grans, complexes, formades per 7-9 folíols oblongs. Els fruits són esfèrics, marrons, de fins a 6 cm de diàmetre. El nucli de la nou és dolç, tancat en una closca llenyosa i forta. Les espècies en qüestió es propaguen per llavors. La sembra es realitza a la tardor o a la primavera. En sembrar a la primavera, les llavors se sotmeten a una estratificació de 90 dies.
L'espècie més comuna a la cultura (com s'ha esmentat anteriorment) és la pacana Karya o la pacana Hickory (lat. Pacana pacífica). L’espècie està representada per arbres potents de fins a 50 m d’alçada amb un tronc cobert d’escorça de color marró grisós. La corona té forma de tenda. Les fulles són alternes, compostes, verdes, formades per 11-17 fulles. Els fruits són oblongs, recollits en grups de 2 a 10 peces. La nou és llisa, amb una fina closca marró amb ratlles negres. El nucli és dolç, mantecós. L’espècie és fotòfila; en la fase inicial d’un ràpid creixement, no se n’ha d’esperar. El cultiu no pot presumir de propietats resistents a les gelades; pot suportar gelades a curt termini fins a -20 ° C. La pacana kariya és relativament resistent a malalties i plagues. L’espècie en qüestió es propaga per llavors. Actualment s’han criat prop de 100 cultivars i diverses formes híbrides.
Una altra espècie interessant és White Caria o White Hickory (lat. Carya alba). L’espècie està representada per arbres de fins a 30 m d’alçada amb escorça de color gris fosc i fissurada. Els brots joves són tomentosos, pàl·lids. Les fulles a l'exterior són de color verd fosc amb un to groguenc, glabres, a l'interior - pubescents, marrons. Els fruits són en forma de pera o esfèrics, recollits en 1-4 trossos en pinzell. Les nous són el·líptiques o esfèriques, de color marró clar, sovint aplanades, tenen una closca força gruixuda i forta. El nucli és petit i dolç. L’espècie és relativament resistent a les gelades i suporta les gelades fins a -30 ° C.
Les subtileses del cultiu i la cura
Kariya és una planta termòfila, el seu cultiu només és possible en terreny obert. Com a planta d’interior, l’avellana no funcionarà. Es recomana cultivar avellaner només a les regions amb hiverns suaus. En l'actualitat, s'han desenvolupat varietats resistents al fred que poden suportar una baixada de temperatura a -36 ° C a curt termini. Però a la pràctica, no tot és tan bo com sembla, la majoria mor irremeiablement fins i tot a una temperatura de -30 ° C. És convenient cultivar avellaner amb plantules. El mètode de llavors no està prohibit, però és molt laboriós i requereix molt de temps. La sembra es realitza a la tardor o a la primavera amb una estratificació preliminar de 90 dies.
La cura de l’avellana (o hickory) és estàndard per a tots els tractaments amb fruits secs. Les plantes joves necessiten una cura més acurada, és a dir, regs freqüents i abundants, fertilització sistemàtica amb fertilitzants minerals, afluixament del cercle del tronc i desherbament. Es recomana mullar la zona propera al tronc. El material orgànic es pot utilitzar com a cobert: torba, fullatge, serradures. La poda sanitària de l’avellaner és obligatòria, l’eliminació de les branques engrossides afectarà favorablement l’estat general dels arbres. El tractament preventiu contra plagues i malalties és important per a les plantes.
