Kumquat

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Kumquat (lat. Fortuna) - una planta de fulla perenne de la família de les Rutaceae.

Història

Les primeres mencions literàries d’aquest peculiar fruit es remunten al segle XII: per primera vegada es va descriure el kumquat a la Xina. I va arribar a Europa gràcies al curiós Robert Fortune, un botànic anglès, que va portar aquests fruits estranys a la London Horticultural Exhibition anual del 1846.

Al principi, el kumquat es va atribuir al gènere Citrus, però una mica més tard, el 1915, es va aïllar com a subgènere separat Fortunella.

Descripció

El kumquat és una planta dotada de brots aplanats triangulars suaus, que de vegades estan coberts d’espines. Les fulles de kumquat arriben a una longitud d’uns 4 a 6 cm, i l’amplada sol oscil·lar entre un i mig i dos centímetres. Les flors axil·lars blanques es recullen en dues o tres peces en inflorescències en miniatura, però, de vegades, hi ha flors simples.

El diàmetre de les fruites kumquat de color groc daurat i arrodonit és de 2 - 2, 5 cm. S’assemblen a les taronges ovals en miniatura i el seu sabor s’assembla a les mandarines lleugerament àcides. Per cert, el kumquat és completament comestible: també es poden menjar les seves pells dolces.

Hi ha moltes varietats de kumquat. Els més famosos són els següents: Malay, Hong Kong, Fukushi, així com Nagami, Meiwa i Marumi.

On creix

El kumquat creix principalment al sud de la Xina. Actualment, a la natura, podeu conèixer diverses varietats d’aquesta cultura; per regla general, difereixen en la forma del fruit.

A més de la Xina, aquests atractius cítrics es conreen al sud dels Estats Units (principalment a Florida), al sud d’Europa (més sovint a l’illa grega de Corfú), a l’Orient Mitjà, així com al Japó i el sud-est asiàtic.

Ús

El kumquat es pot menjar no només cru, sinó que també és bo en forma processada. Aquestes meravelloses fruites són excel·lents licors, melmelades, conserves i fruites confitades.

Cal destacar que el kumquat es considera un producte dietètic: afavoreix la degradació del colesterol dolent i la seva eliminació primerenca del cos, així com la neteja gradual del cos de metalls pesants, radionúclids i toxines que s’hi acumulen. Amb l’ús sistemàtic d’aquests fruits, els vasos es netegen de plaques grasses, a més, el kumquat és una excel·lent prevenció de l’aterosclerosi, així com de l’atac cardíac i l’ictus.

En medicina oriental, les pells de kumquat seques s’utilitzen àmpliament per curar la tos, les secrecions nasals, la grip i qualsevol refredat. Per a això, les escorces elaborades s’utilitzen per a la inhalació (aquestes inhalacions es fan dues o tres vegades al dia).

Els enzims naturals, la pectina i la fibra continguts en els fruits del kumquat contribueixen a la normalització del tracte gastrointestinal i són una excel·lent prevenció de les úlceres i la gastritis. A més, el kumquat té un efecte extremadament beneficiós sobre el sistema nerviós: les persones que consumeixen aquestes fruites són molt menys susceptibles a l’estrès crònic, el nerviosisme constant, la irritabilitat sobtada i la depressió.

I aquesta cultura es cultiva sovint com a planta d’interior.

Contingut calòric

Tot i que el kumquat no té un alt contingut calòric (100 g de fruita només conté 71 kcal), no s’hauria d’abusar; a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni, pot conduir fàcilment a l’obesitat. Això és especialment cert per al kumquat sec (100 g de fruita seca conté 284 kcal).

Creixent

Com que les plàntules de kumquat tenen un sistema radicular extremadament feble, molt rarament es cultiva a partir de llavors. Al Japó i la Xina, per reproduir aquesta cultura, s’empelta sobre un ponzirus de tres fulles.