2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Albercoc comú (llatí Prunus armeniaca) - fruiters; un representant del gènere Plum de la família Pink. És el tipus més comú. Es conrea àmpliament a la Xina, el Japó, Rússia, el Caucas (Armènia i Azerbaidjan), a molts països d’Europa i Àsia. Presumiblement, Armènia es considera la pàtria de l’albercoc comú, segons altres fonts: la Xina.
Característiques de la cultura
L’albercoc comú és un arbre alt de fins a 15 m d’alçada amb un tronc cobert d’escorça que s’esquerda longitudinalment de color marró gris. Les fulles són ovoides o arrodonides, de dues dents o de dents fines, de fins a 9 cm de longitud, assegudes sobre pecíols acanalats prims, disposats alternativament. Les flors són solitàries, regulars, grans, blanques o blanques-roses, de fins a 3 cm de diàmetre Els pètals són el·líptiques, rodones o obovades. Hypanthium és de color vermell verdós, de forma cilíndrica.
El fruit és una odnostienka el·líptica o arrodonida, té un solc longitudinal pronunciat. La pell és vellutada, pubescent, groga o taronja, amb un marró vermellós per un costat. La polpa és fibrosa, dolça, sucosa. La pedra és rugosa (llisa en algunes varietats), de parets gruixudes, fàcilment separable del fruit. La floració es produeix al març-abril (abans que apareguin les fulles), els fruits maduren al juliol-agost. El temps pot variar en funció de les condicions climàtiques.
Les flors d’albercoc comú són sensibles a les gelades, però en general, el cultiu és relativament resistent a les gelades, suporta les gelades fins a -25C (de vegades fins a -30C). Els arbres tenen un poderós sistema radicular profundament penetrant, de manera que són resistents a la sequera prolongada i són adequats per créixer en regions amb climes càlids amb precipitacions mínimes. L’albercoc comú té un creixement relativament ràpid, la primera collita amb la cura adequada es pot obtenir 3-5 anys després de la sembra.
Varietats populars i la seva descripció
* Iceberg: la varietat està representada per arbres de fins a 3 m d'alçada, que no difereixen en un creixement ràpid. Els fruits són ovals o rodons, lleugerament aplanats, pesen fins a 22 g, amb una pedra fàcilment desmuntable. La pell és pubescent, fina, de color groc ataronjat, sovint amb un color rubor. La polpa és de color taronja clar, fluixa, tendra, sucosa, dolça. Els fruits maduren a l'agost. La varietat té un alt rendiment i resistència a les gelades.
* Comtessa: la varietat està representada per arbres de mida mitjana de fins a 8 m d'alçada amb una corona arrodonida. Els fruits són ovals o rodons, pesen fins a 25 g, menys sovint fins a 40 g, amb una pedra gran i fàcilment separable. La pell és pubescent, prima, de color groc pàl·lid o crema, amb un lleuger coloret. La polpa és sucosa, taronja, força densa. Els fruits maduren a la segona dècada d’agost. La varietat és sensible i capriciosa a les condicions de cultiu; en estius freds i plujosos, els fruits es veuen afectats per la clasterosporiosi. Relativament resistent a les gelades.
* Lel: la varietat està representada per arbres de fins a 3 m d’alçada amb una corona compacta i arrodonida. Els fruits són rodons, brillants, pesen fins a 20 g, amb una pedra gran fàcilment desmuntable. La pell és de color taronja, sense rubors ni pubescències. La polpa és dolça, tendra, sucosa, de densitat mitjana, de color taronja. Els fruits maduren a principis d’agost. Compta amb rendiments mitjans a alts i resistència a les gelades.
* Monacal: la varietat està representada per arbres vigorosos amb una corona estesa. Els fruits són mitjans o grans, ovalats, sovint asimètrics, aplanats als costats, pesen fins a 40 g, de vegades fins a 50 g, amb un os difícil d’eliminar. La pell és rugosa, pubescent, groga, amb un color vermellós. La polpa és sucosa, fluixa, taronja, agredolça. Els fruits maduren a la tercera dècada d'agost. En condicions de cultiu favorables i una cura adequada, el cultiu produeix bons rendiments de fruits.
* Samara: la varietat està representada per arbres de mida mitjana amb una densa corona que s’estén. Els fruits són petits, ovoides, pesen fins a 20 g, amb una sutura abdominal destacada i un peduncle curt. La pell és groga, lleugerament pubescent, força densa. La polpa és sucosa, groga, dolça i àcida. Els fruits maduren a la primera o segona dècada d’agost. La varietat és parcialment autofèrtil; per obtenir rendiments elevats al lloc, cal plantar almenys dos representants del gènere. La varietat és resistent a l'hivern i resistent a la sequera.
* Favorit: la varietat es representa per arbres de fins a 4 m d’alçada. Els fruits són rodons, relativament grans, pesen fins a 30-35 g, amb una pedra fàcilment separable. La pell és lleugerament pubescent, de color taronja, amb un color rubor. La polpa és sucosa, densa, taronja, dolça. La rusticitat hivernal de la varietat és mitjana. Emmagatzematge a llarg termini. En un estiu fred i plujós, els fruits no tenen temps de madurar.
Recomanat:
Albercoc
© Alena Bashtovenko Nom llatí: Prunus Família: Rosa Epígrafs: Cultius de fruites i baies Albercoc (llatí Prunus) és un popular cultiu de fruites pertanyent al gènere dels arbres de fulla caduca de la família de les rosàcies.
Albercoc De Manxúria
Albercoc manxúric (llatí Prunus mandschurica) - fruiters; un representant del gènere Plum de la família Pink. Poques vegades es troba a la natura, principalment a Corea, Xina, Mongòlia i al territori Primorsky de Rússia. És una espècie rara.
Albercoc Japonès
Albercoc japonès (llatí Prunus mume) - fruiters; un representant del gènere Plum de la família Pink. Altres noms són Mume o pruna japonesa. A la natura, creix als vessants de les muntanyes i a les zones rocoses del nord i el centre de la Xina.
Albercoc Siberià
Albercoc siberià (llatí Prunus sibirica) - cultius fruiters i ornamentals; un representant del gènere Plum de la família Pink. Es troba de manera natural a Mongòlia, al nord de la Xina, al Primorsky Krai i a Sibèria oriental. Creix principalment en zones seques, talus, vessants sorrencs i pedregosos, sovint en unió amb poma siberiana o rododendres.
Goldenrod Comú O Solidago Comú
Goldenrod comú o Solidago comú (lat. Solidago virgaurea) - una herba viable del gènere Goldenrod (lat. Solidago) de la família de les Asteràcies (lat. Asteraceae). La planta no només és prima i proporciona una floració abundant i daurada, sinó que també té capacitats curatives que l’home ha notat durant molt de temps.