Lliri Dels Pirineus

Taula de continguts:

Vídeo: Lliri Dels Pirineus

Vídeo: Lliri Dels Pirineus
Vídeo: Per la flor del lliri blau 2024, Abril
Lliri Dels Pirineus
Lliri Dels Pirineus
Anonim
Image
Image

Lliri dels Pirineus és un cultiu de flors herbàcies, una de les plantes de la família anomenades Liliaceae i que pertany al gènere Lilies. En llatí, el nom de l'espècie presentada és el següent:

Lilium pyrenaicum … Hàbitat natural: muntanyes i prats del sud-oest d’Europa, països com França, Espanya, Portugal. Amb l'ajut de la selecció, es van criar diverses formes de jardí de les espècies vegetals en qüestió, les més famoses són la varietat Unicolor, que té un color net sense taques, així com la varietat Aureum, que té un color més brillant que l'espècie original i està decorat amb moltes taques fosques als pètals del periant.

Característiques de la cultura

El lliri dels Pirineus està representat per una planta perenne amb flor d’uns 150 centímetres d’alçada; en cultiu, de vegades hi ha exemplars de dimensions inferiors als 80 centímetres d’alçada. La planta té una única tija de vellositat blanquinosa, forta i pubescent, de color verd fosc, que presenta un fullatge lanceolat, densament plantat, variat i vellutat d’un ric color verd.

Les inflorescències racemoses del cultiu de flors presentades consten de 5 a 15 grans flors caigudes, sèssils en llargs pedicels. Els pètals del periant són oblongs, fortament corbats i de color groc brillant amb taques de color vermell fosc o porpra. Al centre de la inflorescència hi ha un estigma i un feix filamentós d’estams amb antera vermella i pol·len vermell ataronjat.

L’espècie vegetal considerada té un bulb ovoide o esfèric força gran, completament cobert de petites plaques escamoses, coriàcies, blanques o groguenques; i un sistema arrel anual compost per molts processos filamentosos. El fruit és una caixa verda oblonga plena fins a la base de llavors d’un to marró fosc o negre.

Condicions de cultiu

És aconsellable triar un lloc elevat i assolellat, en condicions d’alta humitat i ombres, la cultura no floreix i aviat mor. Si prèviament han crescut altres corms al lloc proposat, cal abandonar aquesta zona, perquè els bulbs de lliri poden atacar els paràsits i les plagues dels seus predecessors.

El lliri pirinenc pertany al grup de plantes resistents a les gelades, però, per evitar la congelació dels bulbs, en el moment de les gelades severes, es recomana plantar-lo en una zona protegida dels vents freds i dels efectes nocius de la baixa temperatures. La ubicació correcta ajudarà a evitar la congelació de les bombetes i els primers trasplantaments.

Les espècies vegetals en qüestió prefereixen un sòl lleuger, fèrtil i lleugerament humit amb un nivell de pH neutre. Els sòls pesats, argilosos, pantanosos i salins amb alta acidesa no són adequats per cultivar aquest cultiu, la planta no arrelarà ni morirà.

Cura

La cura principal del lliri pirinenc consisteix en un reg regular i moderat, fertilització oportuna amb fertilitzants minerals i orgànics, afluixament periòdic i eliminació de males herbes.

És aconsellable alimentar la planta almenys 3 vegades per temporada, la primera vegada que cal fertilitzar-la a principis de temporada, és a dir, a principis de primavera; la segona vegada just abans de la floració; el tercer, a la tardor, unes setmanes abans de l’aparició del fred.

El lliri pirinenc és una planta més aviat amant de la humitat, és recomanable regar-lo a primera hora del matí o a la tarda, de manera que el sòl i la planta tinguin temps d’absorbir una quantitat suficient d’humitat abans de l’aparició del calor. Durant el període de floració activa, la planta necessita una quantitat més gran de líquid; en la fase de repòs, es pot reduir el volum de líquid.

Recomanat: