Toadflax Alpí

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Toadflax alpí (llatí Linaria alpina) - herba perenne; un representant florit del gènere de lli de la família dels plàtans. Els hàbitats típics de la natura són els vessants de les muntanyes, les roques, els vessants costaners, els emplaçadors rocosos, els prats. Es troba principalment als països mediterranis (Espanya, França, Itàlia, etc.). L’utilitzen activament els jardiners i cultivadors de flors per decorar parcel·les de jardí personal. És famosa per les seves altes propietats decoratives.

Característiques de la cultura

El gripau alpí està representat per plantes perennes, dotades de tiges rastreres, que es formen en gran nombre. Es caracteritzen per brots blavosos amb un matís gris i fullatge carnós del mateix color. A causa de les peculiaritats de l’estructura, el toadflax és excel·lent per a la formació d’exuberants catifes. També es pot utilitzar amb seguretat com a planta ampelosa. Els seus brots penjaran molt bé sobre l’olla i les inflorescències delectaran amb colors vius. Les flors, per cert, la cultura es formen de color porpra, petit, de fins a 2 cm de longitud. És el color que distingeix el gripau alpí d'altres representants del gènere. Al llavi de la flor, sempre hi ha una taca lúdica de color taronja.

Les espècies en qüestió no es poden atribuir a cultures capritxoses. Tolera bé la llarga sequera i el fred, però per aconseguir un creixement vigorós i una floració abundant, és imprescindible proporcionar a les plantes molta llum solar i un sòl rocós i fèrtil amb un nivell de pH neutre. No plantis plantes en zones amb terra argilosa, humida, saturada d’aigua, salina i altament àcida. Allà no revelaran la seva veritable bellesa, seran atrofiats i estaran molt malalts, cosa que pot provocar la mort. A més, el toadflax alpí no tolerarà la comunitat amb zones fortament enfosquides, la màxima ombra de llum amb llum difusa.

Característiques creixents

El lin gripau alpí es propaga amb més freqüència sembrant llavors en capses de plàntules o directament a terra oberta (en zones càlides). En el primer cas, la sembra es realitza a mitjans d’abril. El sòl s’utilitza nutritiu, ben hidratat, fluix i lleuger. Com que les llavors del cultiu són petites, no estan segellades, sinó que només estan escampades per la superfície del sòl, lleugerament esquitxades de terra i ben regades amb una ampolla. Al cap de dues setmanes com a màxim, apareixen brots, però les primeres flors es delecten en un parell de mesos. Per cert, per sembrar les llavors de lli el més uniformement possible, es recomana barrejar les llavors amb sorra abans de sembrar.

Les plantules es trasplanten a terra oberta la primera dècada de juny. La distància òptima entre les plantes és de 20-25 cm. El toadflax creixerà ràpidament i cobrirà els punts calbs, formant una bella catifa porpra. Val a dir que el toadflax també es pot propagar dividint la mata. És cert que aquesta manipulació només es realitza amb arbustos ben cultivats. Es desenterren, es divideixen en diverses parts (normalment de 2 a 5) i es planten immediatament en fosses pre-preparades i fertilitzades. No està prohibit propagar la planta per esqueixos. Aquest mètode és el més difícil i rarament utilitzat a la pràctica.

Atenció a la cultura

El gripau alpí no és un cultiu exigent. Requereix manipulacions que són estàndard per a la majoria de plantes. És un reg natural segons calgui, al començament del creixement, eliminant les males herbes a mà i afluixant el sòl. No s’ha d’evitar l’alimentació. Durant la temporada, n’hi ha prou amb realitzar un vestit superior a principis de primavera. Es recomana utilitzar matèria orgànica podrida, per exemple, compost i fertilitzants minerals complexos. Per a l’hivern, és millor tallar arbustos perennes sota l’arrel i cobrir-los amb una capa de fulles seques caigudes. Protegirà el gripau alpí de les gelades.