2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Hellebore s’ha de classificar com una planta especialment sense pretensions per cuidar. En total, s’han criat moltes varietats diferents d’aquesta planta, que diferiran entre si en diferents colors de flors. Aquesta flor és especialment valuosa per la seva resistència al clima fred, així com per les seves flors i fullatges decoratius. Cal destacar que el fullatge d’aquesta planta és capaç de mantenir el seu color verd fins i tot a l’hivern.
Entre les varietats d’aquesta planta es distingeixen: hel·lèbor oriental, negre, pudent i caucàsic.
Característiques de la cura i el cultiu de l'hel·lobor
Per al cultiu d'aquesta planta, es recomana seleccionar llocs ombrejats, però l'hel·lobor és capaç de créixer al sol, però el desenvolupament de la planta no serà tan favorable. Pel que fa a l'elecció del sòl, es recomana donar preferència als sòls calcaris o neutres, que estaran ben drenats i rics en humus. El reg de l’hellebore ha de ser moderat i, sobretot, cal escollir els dies calorosos i secs per regar. Cal destacar que una quantitat excessiva d’humitat pot tenir un efecte extremadament negatiu en el desenvolupament de l’hel·lèbor.
Pel que fa als apòsits, s’han de dur a terme mitjançant fertilitzants orgànics: aquest apòsit s’ha d’aplicar al sòl després del final del període de floració. Aquesta planta no tolera bé el trasplantament, per aquest motiu no val la pena replantar l’hel·lèbor. Cal destacar que en un lloc aquesta planta és capaç de desenvolupar-se durant més de vint anys. La floració de l'hellebore començarà el mes d'abril. Cal tenir en compte que alguns jardiners prefereixen cultivar hellebore a l'interior.
A la tardor es recomana eliminar les fulles velles i malaltes d’aquesta planta. No és necessari cap refugi addicional per al període hivernal. Tanmateix, l’excepció serà l’hellebori cors i pudent: aquestes plantes s’han de cobrir amb branques d’avet.
Cal assenyalar que, malgrat que aquesta planta està dotada d’alguns avantatges directes, l’hellebore té un desavantatge molt important. Aquesta planta és verinosa, especialment les arrels hel·lebòriques. Per aquest motiu, s’ha de tenir molta cura a l’hora de manipular aquesta planta.
Propagació de l’hel·lebor
La reproducció d’aquesta planta es pot produir tant a través de les llavors com dividint l’arbust. Les llavors s’han de sembrar immediatament després de la collita o a la primavera. Cal destacar que les llavors s’han de sembrar a terra oberta, mentre que s’hauran d’enterrar aproximadament un centímetre. En triar aquest mètode de reproducció, la floració d’una nova planta començarà al cap de tres a quatre anys. Al mateix temps, cal recordar que l’hel·lèbor és capaç de reproduir-se força bé també mitjançant l’auto-sembra.
Pel que fa a la reproducció per divisió, es recomana dividir els arbustos després del final del període de floració o a la primavera. Les parts de la planta s’han de plantar en un lloc permanent, mentre que la distància entre els arbustos ha de ser d’uns trenta a cinquanta centímetres. Un cop plantades les noves plantes, es recomana regar-les durant dues setmanes. Cal tenir en compte que a l’hora d’escollir aquest mètode de reproducció, algunes parts d’aquesta planta arrelaran durant força temps. Per aquest motiu, els jardiners donen preferència a aquest mètode de reproducció cada cinc anys. Cal destacar que la reproducció de l’hellebori pudent es realitza exclusivament amb l’ajut de llavors.
Cal tenir en compte que aquestes plantes poden estar afectades per ratolins, cargols, erugues i pugons.
Recomanat:
Hellebore Negre
Hellebore negre és una de les plantes de la família anomenades ranuncles, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Helleborus niger L. Pel que fa al nom de la pròpia família de l’hellebore negre, en llatí serà així: Ranunculaceae Juss.
