2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Groc alfàbrega pertany a una família anomenada ranuncles. En llatí, el nom d'aquesta planta sona així: Thalictrum flavum L.
Descripció de l'alfàbrega groga
El groc alfàbrega és una herba perenne, l’alçada de la qual pot arribar als seixanta a cent centímetres. Aquesta planta està dotada d’un llarg rizoma rastrejant, de color groguenc i de gust lleugerament astringent i agredolç, a més, la planta està dotada d’una tija acanalada. Les fulles grogues d'alfàbrega són vaginals, pinnades i dividides en tres lòbuls. Les flors d’aquesta planta són de mida petita, tenen un aroma molt perfumat i de color verdós-crema i dotades d’un gran nombre d’estams, a més, les flors es recullen en una inflorescència paniculada.
El groc d'alfàbrega florida cau en el període de juny a juliol. En condicions naturals, aquesta planta es troba al territori d’Ucraïna, Bielorússia, així com a la part europea de Rússia, inclòs l’Àrtic europeu. A més, la planta es pot trobar a Àsia Central, Moldàvia, així com a Sibèria Occidental i Oriental. La planta creix als boscos de ribera i ribera, així com a les vores dels boscos, a les matolls d’arbustos, a les zones inundables, als prats pantanosos amb arbusts, i a més, també a la vora dels rius i rius. La planta té propietats decoratives molt valuoses i també és verinosa: les arrels de la planta són verinoses.
Descripció de les propietats medicinals de l'alfàbrega groga
Amb finalitats medicinals, es recomana utilitzar tiges, fulles, arrels i també flors d'alfàbrega groga. Les fulles i herbes de la planta s’han de collir durant els mesos de juny a juliol, però les arrels d’alfàbrega es cullen a la tardor.
Els alcaloides següents es troben a les arrels de la planta: talflavina, talikarpina, talflavidina, talikminina, magnoflorina, talexina, criptopina, a més de berberina o talsina.
Cal destacar que la part superior de la planta conté saponines, àcids orgànics, vitamina C, tanins, resines, cumarines, alcaloides triterpens. Els fruits de l’alfàbrega groga contenen oli gras, així com els següents àcids grassos: lignocèrics, ceràtics, oleics, linoleics, esteàrics, aràquids, beènics, palmítics, isolinòlics, talítrics, ranunculars o aquilegis.
El groc d'alfàbrega pot tenir efectes antipirètics, antiinflamatoris, antisèptics, sedants, curatius de ferides, laxants i hemostàtics. Aquesta planta s’utilitza àmpliament en medicina popular. La infusió i la decocció preparades a partir de les arrels d’aquesta planta s’han de prendre per via oral per a diverses malalties gastrointestinals, per a la icterícia, per a la malària, l’ascites, l’edema, la febre i també com a laxant per a l’epilèpsia. A més, es recomana utilitzar infusió, tintura i decocció de l’herba com a diürètic i laxant que pot augmentar la gana, així com dolors reumàtics, malalties de la pell i epilèpsia. Pel que fa a una decocció de fulles d'alfàbrega groga, és eficaç en la malària com a laxant. La medicina tibetana utilitza les fulles de la planta per curar els tendons més ràpidament.
Cal recordar que la planta s’ha de portar a l’interior amb una cautela envejable, perquè l’alfàbrega groga és una planta verinosa.
Per augmentar la gana, es recomana preparar els remeis següents: cal prendre una cullerada d’herba d’alfàbrega groga picada seca per un got d’aigua bullent, deixar la barreja resultant en infusió durant una hora i, a continuació, colar. Aquest remei s’ha de prendre tres vegades al dia, una cullerada.
Recomanat:
Alfàbrega
L’alfàbrega és considerada una planta perenne i els exemplars individuals poden arribar fins als dos metres de longitud. En total, hi ha al voltant de cent cinquanta varietats diferents del gènere. Les flors d'alfàbrega són força petites i es reuneixen en inflorescències.
Alfàbrega Al Camp Obert: Les Subtileses Del Cultiu
L'alfàbrega és una espècia molt coneguda i increïblement popular que pot millorar significativament el sabor dels plats als quals estem acostumats. És per això que molts estiuejants busquen instal·lar aquesta planta a les seves parcel·les. I amb raó: tothom pot cultivar alfàbrega al camp obert. Per descomptat, l’alfàbrega necessita una selecció acurada del sòl i una cura sistemàtica, però té una resistència impressionant a una gran varietat de plagues i malalties
Aqüífer D'alfàbrega
Aqüífer d'alfàbrega és una de les plantes pertanyents a la família anomenada ranuncles, en llatí el nom d'aquesta planta és el següent: Thalictrum aquilegifolium L. El nom de la família dels ranuncles en llatí és Ranunculaceae Juss. Descripció de l'aqüífer d'alfàbrega L'alfàbrega és una herba perenne que estarà dotada d'un rizoma força curt, així com de fulles molt grans.
Alfàbrega Pudent
Alfàbrega pudent pertany a una família anomenada ranuncles, en llatí el nom d'aquesta planta sona així: Thalictrum foetidum L. Descripció de l'alfàbrega pudent L’alfàbrega pudent és una herba perenne que oscil·larà entre quinze i seixanta-cinc centímetres d’alçada.
Alfàbrega Petita
Alfàbrega petita pertany a la família anomenada ranuncles. En llatí, el nom d'aquesta planta sonarà així: Thalictrum minus L. Descripció del petit basilista L'alfàbrega petita és una herba perenne dotada d'un rizoma rastrejant de color grisenc.
