Camamilla Farmacèutica

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

camamilla farmacèutica és una de les plantes de la família anomenada Asteraceae o Compositae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Chamomilla officinalis L. Pel que fa al nom de la pròpia família de camamilles, en llatí serà: Asteraceae Dumort. (Compositae Giseke).

Descripció de la farmàcia de camamilla

La camamilla de la farmàcia és una herba perfumada anual, l’alçada de la qual pot arribar als trenta centímetres. Les tiges d’aquesta planta estan ramificades, rectes i s’estenen des del propi rizoma. Les fulles de camamilla seran de doble tall i dotades de lòbuls filamentosos. Les cistelles d’aquesta planta són de mida força gran, són solitàries i estan dotades de flors bisexuals tubulars de color groc, així com de flors ligulades blanques. La fruita de camamilla és un aqueni no dotat de tuf.

La floració d'aquesta planta es produeix entre el juny i el mes d'agost. En condicions naturals, la camamilla es troba al sud i a l'oest de l'antiga Unió Soviètica. Val la pena assenyalar que ara aquesta planta s’ha tornat bastant rara i que es cultiva amb més freqüència amb finalitats mèdiques. Com a mala herba, aquesta planta creixerà a la vora dels boscos, als prats, camps i al llarg de les carreteres.

Descripció de les propietats medicinals de la camamilla

La camamilla de la farmàcia té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar cistells de flors d’aquesta planta amb finalitats medicinals. Es recomana explicar la presència d’aquestes valuoses propietats curatives pel contingut de colina, amargor, oli essencial, apigenina, tanins, àcids orgànics, àcid salicílic, umbelliferona i diversos oligoelements a les cistelles de flors d’aquesta planta.

Cal tenir en compte que la camamilla s’utilitzarà en combinació amb arrels de valeriana, arrels de malví, herba de donzell, milfulles i fulles de menta. La medicina utilitza les matèries primeres medicinals d’aquesta planta per a la preparació de preparats a base d’herbes, incloent infusió, te i decocció, així com per a la preparació de preparats especials i per a la producció d’oli essencial. La composició de l’oli essencial de camamilla contindrà azulè, que té la capacitat de proporcionar un efecte antial·lèrgic. La camamilla té efectes astringents, carminatius, anticonvulsius, sedants i desinfectants.

Cal destacar que la camamilla millorarà la gana i ajudarà a normalitzar la digestió. Prenent una infusió creada sobre la base d’aquesta planta, és molt permès tractar la blefaritis: aquest agent curatiu s’ha de prendre al matí i al vespre.

A França, una infusió preparada a base de camamilla està indicada per a ús en cas de mala salut i refredats, trastorns digestius, sobresaturació de tabac i cafè, i també amb sobrecàrrega física.

Per netejar ènemes d’emulsió, haureu de prendre una cullerada d’oli vegetal, així com una decocció preparada a base de farmàcia de camamilla a raó de sis grams per got. Es recomana utilitzar aquests enemas amb paraproctitis i amb inflamacions de les hemorroides. Pel que fa als microclísters terapèutics, requeriran uns trenta a cinquanta mil·lilitres d’una decocció calenta d’aquesta planta o una infusió a base de milfulles, calèndules i camamilla. Aquests microclísters terapèutics estan indicats per utilitzar-se en inflamacions d’hemorroides, flatulències, colitis, paraproctitis i proctitis. Cal destacar que les decoccions s’han de prendre calentes, cosa que ajudarà a aconseguir el resultat més eficaç.