Avet Siberià

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Avet siberià és una de les plantes de la família anomenada pi, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Picea obovata L. Pel que fa al nom llatí de la pròpia família d’avets siberians, serà així: Pinaceae Lindl.

Descripció de l’avet siberià

L’avet siberià és una planta de fulla perenne coneguda. La floració d'aquesta planta es produeix entre el maig i principis de juny. Al mateix temps, les llavors maduraran a finals d’agost, però només es vessaran dels cons a la primavera de l’any següent.

Descripció de les propietats medicinals de l’avet siberià

L’avet siberià està dotat de propietats medicinals molt valuoses, mentre que a efectes terapèutics es recomana utilitzar cims joves de branques frondoses, així com cons de llavor immadurs, brots i saba resinosa, que apareixeran en llocs de danys de l’arbre. Els cabdells s’han de collir a principis de primavera: es tallen a la base i s’assequen a l’ombra. Es recomana recollir els cons sense madurar a l'agost-setembre.

Les agulles d’aquesta planta contenen una gran quantitat de flavonoides, àcid ascòrbic, resines, tanins, phytoncides i minerals. Es van trobar antocianines als cons verds de l’avet siberià i els compostos del lignan s’alliberen de la fusta, mentre que l’escorça conté tanins.

Les agulles estan dotades d'efectes diürètics, diaforètics, antiinflamatoris, colerètics, analgèsics i antiscorbútics. A més, les agulles poden regular el metabolisme i millorar la circulació sanguínia, i també tenen agulles efectes bactericides.

Es recomana infusió d'agulles per al reumatisme. S’ha d’utilitzar una decocció de cons, brots i branques joves per als processos inflamatoris de l’aparell respiratori i per a l’escorbut. Es fa una pomada a base de resina, que s’utilitza en la lluita contra la furunculosi. Els peus d’avet s’utilitzen per als banys de radiculitis. Per als abscessos, abrasions i úlceres, s’ha d’utilitzar una barreja especial, per a la preparació de la qual és necessari barrejar resina, cera, mel i oli de gira-sol en proporcions iguals.

En la lluita contra la furunculosi, s’utilitza el següent ungüent: aquest ungüent es prepara a partir d’una quantitat igual de cera groga, llard de porc i resina. En la bronquitis crònica, es realitza la inhalació de vapors de cera i resina. Per evitar l’escorbut, així com per augmentar la resistència del cos a diverses condicions ambientals desfavorables, s’hauria de preparar una beguda vitamínica a base d’avet siberià. Aquesta beguda també s’ha de beure durant el període hivernal: en aquest moment, les agulles contenen molt més àcid ascòrbic que en el període estival.

Una infusió preparada a base de ronyons menjats es considera un remei molt eficaç per al tractament de malalties inflamatòries del sistema respiratori: incloent catarres, mal de coll, rinitis i asma bronquial. Cal destacar que la preparació combinada a base d’agulles d’avet, pi i avet té un efecte sedant i té la capacitat d’augmentar l’eficiència.

Pel que fa a la medicina tradicional, aquí s’utilitzen les agulles d’avet siberià per tractar ferides i cremades que no es curen durant molt de temps, i la saba d’arbre s’utilitza per tractar la diarrea, mentre que la cendra de fusta es pot utilitzar com a antídot. Cal assenyalar que la trementina s’obté de la saba de l’avet siberià en quantitats molt més grans que de la saba del pi.

Per preparar la infusió, haureu d’agafar els cons triturats i abocar-los amb aigua bullida, bullir durant mitja hora i insistir durant quinze minuts més. Aquesta infusió s’utilitza com a inhalació i com a gàrgares per a laringitis, faringitis, mal de coll, amigdalitis crònica, sinusitis i catarres de les vies respiratòries superiors.