Príncep Siberià

Taula de continguts:

Vídeo: Príncep Siberià

Vídeo: Príncep Siberià
Vídeo: Установка Рулонных штор День Ночь 2024, Abril
Príncep Siberià
Príncep Siberià
Anonim
Image
Image

Príncep siberià és una de les plantes de la família anomenades ranuncles, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Atragene sibirica L. Pel que fa al nom de la pròpia família dels prínceps siberians, en llatí serà així: Ranunculaceae Juss.

Descripció del príncep siberià

El príncep siberià és un semi-arbust, la longitud del qual serà aproximadament de la meitat a tres metres. Les tiges d’aquesta planta són reclinades o poden estar aferrades. Les fulles del príncep siberià estan dotades de pecíols, normalment aquestes fulles són dobles-triples. Els lòbuls d’aquesta planta seran serrats, punxeguts i lanceolats, a sota són més pàl·lids i al llarg de les venes seran pubescents. Les flors del príncep siberià seran solteres. Els sèpals tenen forma ovate-lanceolada, estan pintats en tons gairebé blancs o blancs groguencs. Cal destacar que els pètals són aproximadament dues a tres vegades més curts que els mateixos sèpals. El fruit és comprimit i molt pubescent.

La floració del príncep siberià cau en el període de juny a juliol. En condicions naturals, aquesta planta es troba a l’Àsia central, al nord de la part europea de Rússia, a Sibèria occidental i oriental. Per al creixement, la planta prefereix vores de bosc, prats forestals, matolls costaners, afloraments rocosos, zones muntanyoses en vessants rocosos, boscos de coníferes i caducifolis, i aquesta planta també s’elevarà més enllà del cinturó forestal.

Descripció de les propietats medicinals del príncep siberià

El príncep siberià té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar l’herba d’aquesta planta amb finalitats medicinals. El concepte d’herba inclou flors, fulles i tiges del príncep siberià.

Cal tenir en compte que l’herba d’aquesta planta és verinosa, per aquest motiu es recomana tenir molta precaució a l’hora de manipular el príncep siberià. Cal destacar que els preparats basats en l’herba d’aquesta planta tenen la capacitat d’estimular l’activitat cardíaca, la força d’aquest efecte pot ser comparable a la de la cafeïna.

La presència d’aquestes propietats curatives tan valuoses s’ha d’explicar pel contingut del príncep de polisacàrids siberians, protoanemonina, saponines, sucre, glucòsids cardíacs, vitamina C, flavonoides, glucòsids de kaempferol i quercetina, àcid cafeic i quinic. A més, aquesta planta conté els següents oligoelements: magnesi, alumini, ferro, manganès, níquel, cobalt i silici. Cal assenyalar que aquesta planta produeix una quantitat bastant gran de phytoncides.

Pel que fa a la medicina tradicional, aquesta planta s’utilitza per a diversos tumors, grip, tuberculosi pulmonar, debilitat cardíaca, marejos, mal de cap, malària, diarrea, refredats, retenció de la placenta, epilèpsia i trastorns metabòlics. A més, el príncep siberià també s’utilitza com a agent general d’enfortiment i millora de la visió. Quant a l'ús extern, es recomana per a sarna, reumatisme i paràlisi.

Cal tenir en compte que les propietats curatives del príncep siberià també eren molt apreciades en la medicina mongola i tibetana. En aquest cas, la planta es va utilitzar per a nombroses malalties: tumors cancerosos, malalties femenines, hidropesia, malalties hepàtiques, edema, ascitis, malalties pulmonars i abscessos. A més, aquests fons també es van utilitzar com a curació de ferides i cardíacs. Cal destacar que aquesta planta també és un dels insecticides més forts. La infusió d’aigua del príncep siberià resulta fatal per a polls, xinxes, formigues i altres insectes.

Recomanat: