2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Meadowsweet és una de les plantes de la família anomenada Rosaceae, en llatí el nom d'aquesta planta sonarà de la següent manera: Filipendula ulmaria (L.) Maxim. Pel que fa al nom de la pròpia família de dolços prats, en llatí serà així: Rosaceae Juss.
Descripció de meadowsweet
El prat dolç de fulla d’om també es coneix com prat dolç i el prat de fulla d’om. El dolç del prat és una herba perenne, l’alçada de la qual oscil·larà entre els setanta i els cent vint centímetres. Les tiges d'aquesta planta són rectes, nues i força robustes. Les fulles de dolç del prat seran plomes, estan dotades de dos a cinc parells de serres dentades, oblongues-ovades. Des de dalt, les fulles estan pintades en tons verds i, des de baix, seran de feltre blanc. Entre les fulles d’aquesta planta es desenvolupen uns lòbuls intercalats de forma força petita i dobles serrats. La inflorescència del dolç del prat és densa, la seva longitud arriba als vint centímetres, serà paniculada i de diverses flors. Les flors d’aquesta planta són petites, estan pintades en tons blancs, són de cinc membres i estan dotades d’un aroma molt fragant.
En condicions naturals, aquesta planta es troba al territori d’Ucraïna, el Caucas, Moldàvia, la part europea de Rússia, Bielorússia, Mongòlia, Àsia central, Sibèria occidental i oriental. Cal destacar que a Amèrica del Nord aquesta planta es pot trobar a la natura com a planta invasora. Per al seu creixement, el prat dolç prefereix els llocs propers a les fonts, els prats humits a les valls dels rius, les gorges del bosc amb aigua corrent, situades entre matolls d’herbes, cua de cavall i altres herbes amants de la humitat. Cal destacar que aquesta planta no només és una planta de mel molt valuosa, sinó també decorativa.
Descripció de les propietats medicinals del dolç del prat
El dolç del prat està dotat de propietats medicinals molt valuoses. La presència d’aquestes valuoses propietats medicinals s’hauria d’explicar pel fet que totes les parts d’aquesta planta contenen tanins. Durant la formació de brots generatius, hi ha un pic de la major acumulació de tanins. L’oli essencial es troba a les llavors del dolç del prat, mentre que l’àcid ascòrbic serà present a les fulles. Hi haurà un oli essencial a l’herba d’aquesta planta, que consta de traces d’heliotropina, aldehid salicílic, terpè i vanil·lina. A les arrels del prat dolç, hi ha una glucosida gaulterina i salicilat de metil. Aquesta planta també conté betacarotè, calcones, catequines, àcids triterpènics, glicèrids, quercetina i quercetina 3-glucopiranósid.
Les arrels d’aquesta planta s’utilitzen en homeopatia per a diverses malalties de la pell, reumatismes i gota. Pel que fa als països d’Europa occidental, aquí hi ha una decocció força estesa, que es prepara a partir de les arrels del dolç del prat. Aquest remei s’utilitza com a diürètic, tònic i antihemorroide. Una decocció de les arrels i les herbes d’aquesta planta és eficaç en la disenteria. La planta té la capacitat de manifestar activitat antiúlcera i també s’utilitza com a sedant. A Bielorússia, però, aquests medicaments s’utilitzen per a tumors malignes. Cal destacar que els tanins que es troben en la composició d’aquesta planta tindran un efecte bactericida.
Una decocció de les arrels, les flors i l’herba del prat dolç s’utilitza per a l’epilèpsia, la gota, el reumatisme, les hemorroides, les picades de serps i animals rabiosos, les malalties dels ronyons i de les vies urinàries.
