2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Isstod siberià és una de les plantes de la família anomenada Isthodaceae, en llatí el nom d'aquesta planta sonarà de la següent manera: Polygala sibirica L. Pel que fa al nom de la mateixa família d'Isthod Siberian, en llatí serà així: Polygalaceae R. Germà
Descripció de l'Istod de Sibèria
La primavera siberiana és una herba perenne, l’alçada de la qual serà d’uns quinze a vint centímetres. Aquesta planta tindrà una arrel curta, així com nombroses tiges primes i curtes que són pubescents curtes. Les fulles de la primavera siberiana són sèssils i lanceolades. La inflorescència d'aquesta planta és un raïm lateral escàs i unilateral. Les flors de l’istode siberià estan pintades en tons blaus. El fruit d’aquesta planta és una càpsula de dues cèl·lules amb forma de cor rodó.
La floració de la primavera siberiana cau en el període de maig a juliol. En condicions naturals, aquesta planta es troba a l’extrem orient, a Sibèria occidental i oriental, a la regió del Volga, al Caucas, així com a les següents regions d’Ucraïna: al llarg del Dniester, al sud de la regió de Donetsk i al sud-est de la conca de Donets.
Descripció de les propietats medicinals de l’istode siberià
La font siberiana té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar les arrels d’aquesta planta amb finalitats medicinals. Aquestes arrels s’han d’excavar durant el període de tardor, les arrels es sacsegen del terra: s’esmicolaran molt fàcilment. Les arrels es tallen breument i s’assequen a l’ombra amb bona ventilació. Després d’assecar les arrels de la font siberiana, s’ha de remoure la terra restant a les xarxes.
La presència d’aquestes propietats curatives tan valuoses s’explica pel contingut de glucòsids, saponines, saponines triterpèniques, alcohol polialític, resines, glucosa i els següents àcids a les arrels d’aquesta planta: valèric, ascòrbic i polialoic.
Les arrels d’aquesta planta estan dotades d’efectes emol·lients, expectorants, envoltants i antiinflamatoris. Una decocció i una infusió de les arrels de l’istode siberià pot causar una secreció augmentada de la secreció de les glàndules bronquials, així com una liquació i augmentar el to dels músculs llisos de l’intestí. A més, s’ha establert científicament que irritant els receptors nerviosos de la membrana mucosa, les saponines d’aquesta planta estimularan el centre de la tos de manera reflexa.
S'ha comprovat que els preparats basats en aquesta planta no causaran efectes secundaris especialment nocius i es consideren expectorants molt eficaços per a malalties cròniques i agudes dels pulmons i de les vies respiratòries superiors, incloses asma bronquial, bronquitis, laringitis i abscessos pulmonars.
Quant a la medicina tradicional, aquí hi ha una decocció de les arrels d’aquesta planta. Aquest remei s’ha d’utilitzar com a antitranspirant, diürètic i emètic. Es recomana utilitzar una infusió de fulles de primavera de Sibèria en casos de debilitat sexual, pèrdua de memòria i emissions. A més, aquest remei també és eficaç com a remei reparador i antifebril. Pel que fa a l'ús extern, aquesta decocció s'utilitza per als abscessos de les glàndules mamàries, furúncies, carbuncles, tumors i abscessos. Les compreses a base de suc d’herbes de primavera siberianes s’han d’aplicar a les picades de serps. A més, es pot utilitzar una decocció de les arrels d’aquesta planta en forma de rentats i locions tant per als carbuncles com per als abscessos. No obstant això, quan s’utilitzen fons basats en l’istode siberià, s’ha de tenir especial cura, ja que en dosis grans, les arrels d’aquesta planta poden tenir un efecte emètic.
Recomanat:
Criador Siberià
Criador siberià és una herba perenne, l’alçada de la qual pot fluctuar entre deu i cinquanta centímetres. En llatí, el nom d'aquesta planta sonarà així: Phlogodicarpus sibiricus. L’obtentor siberià és una de les plantes de la família anomenada paraigua, en llatí el nom d’aquesta família serà:
Gerani Pseudo-siberià
Gerani pseudo-siberià és una de les plantes de la família anomenades geranis, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Gerani pseudosibiricum J. Mayer. Pel que fa al nom llatí de la pròpia família de geranis pseudosiberians, en llatí serà així:
Gerani Siberià
Gerani siberià és una de les plantes de la família anomenades geranis. En llatí, el nom d'aquesta planta sonarà així: Geranium sibiricum L. Pel que fa al nom de la pròpia família de geranis siberians, en llatí serà així: Geraniaceae Juss. Descripció del gerani siberià El gerani siberià és una herba perenne, l’alçada de la qual pot arribar als vint i seixanta centímetres.
Avet Siberià
Avet siberià és una de les plantes de la família anomenada pi, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Picea obovata L. Pel que fa al nom llatí de la pròpia família d’avets siberians, serà així: Pinaceae Lindl. Descripció de l’avet siberià L’avet siberià és una planta de fulla perenne coneguda.
Príncep Siberià
Príncep siberià és una de les plantes de la família anomenades ranuncles, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Atragene sibirica L. Pel que fa al nom de la pròpia família dels prínceps siberians, en llatí serà així: Ranunculaceae Juss.
