Mascle De Falguera

Taula de continguts:

Vídeo: Mascle De Falguera

Vídeo: Mascle De Falguera
Vídeo: Gonzalo Falguera en su coreografía en el Campeonato gallego de fisicoculturimo y fitness IFBB 2014 2024, Maig
Mascle De Falguera
Mascle De Falguera
Anonim
Image
Image

Mascle de falguera és una de les plantes de la família anomenada milpeus, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Dryopteris filix mas (L.) Schott. Pel que fa al nom de la pròpia família de falgueres masculines, en llatí serà així: Polypodiaceae.

Descripció de falguera masculina

La falguera mascle és una herba perenne, l’alçada de la qual oscil·larà entre els trenta i els cent centímetres. D’un rizoma curt i bastant espès d’aquesta planta, sortiran nombroses arrels primes i un munt de fulles grans. Aquestes fulles seran de color verd fosc i complexes, es troben sobre llargs pecíols, inflats a la base, que al seu torn estan coberts d’escates pintades en tons marró rovellat. Les fulles joves de la falguera mascle s’embolicaran i creixeran a la part superior. La fulla foliar d’aquesta planta té un contorn allargat-el·líptic i a la part superior serà finament apuntada. Els lòbuls del primer ordre de la falguera masculina són curts peciolats i es disseccionen en lòbuls del segon ordre amb vores obtuses i dentades. Cal destacar que a la segona meitat de la temporada d’estiu, a la part inferior de les fulles, concretament als lòbuls del segon ordre, es produirà el desenvolupament d’esporangis, vestits amb formes arrodonides. Aquests esporangis es situaran en dues files al llarg de la vena i també s’ompliran a través de nombroses espores.

En condicions naturals, la falguera mascle es troba al territori d'Àsia Central, Crimea, la part europea de Rússia, Ucraïna, el sud de Sibèria Occidental i el Caucas. Per al creixement, aquesta planta prefereix els boscos i les muntanyes ombrívoles, així com els llocs entre pedres.

Descripció de les propietats medicinals de la falguera masculina

La falguera masculina té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar els rizomes d’aquesta planta amb finalitats medicinals. Aquestes matèries primeres s’han de collir durant el període de tardor de setembre a octubre o a la primavera abans del començament del desenvolupament de les fulles d’abril a maig.

Es recomana explicar la presència d’una taula de valuoses propietats medicinals pel contingut de derivats del floroglucinol en els rizomes d’aquesta planta, és a dir, l’asidinofilicina, que al seu torn es descompondrà en aspidinol i àcid filílic. En realitat, l’àcid filílic serà el principal ingredient actiu que provocarà la paràlisi dels músculs de les tenies i també contribuirà al seu rebuig dels intestins. A més, aquesta planta conté oli essencial, sacarosa, midó, cera, àcid flavaspídic, albasidina, sacarosa, amargor i tanins.

Quant a la medicina tradicional, aquí aquesta planta està força estesa. En aquest cas, es recomana la falguera masculina com a agent antihelmíntic molt eficaç. Una infusió basada en els rizomes d’aquesta planta s’hauria d’utilitzar externament en forma de banys, locions i enfonsaments per a hemorroides, ferides purulentes, úlceres, contraccions convulsives dels músculs de les cames i reumatisme.

El suc d'aquesta planta també s'utilitza per a diverses úlceres i ferides. A més, la medicina tradicional recomana utilitzar una decocció basada en els rizomes d’aquesta planta per a diverses malalties venèries i malalties del nervi ciàtic, mentre que en forma de gotes es pot utilitzar una tintura alcohòlica d’aquesta planta per a la pleuresia seca.

Cal tenir en compte que hi ha casos d’eliminació de la gota i el reumatisme articular quan es dorm en matalassos plens de fulles fresques de falguera masculina. Tot i això, cal tenir en compte que aquesta planta és verinosa i per aquest motiu l’ús de la falguera mascle requereix una cura molt gran.

Recomanat: