Enciam

Taula de continguts:

Vídeo: Enciam

Vídeo: Enciam
Vídeo: La Guardiola Groga - "Una Plata d'Enciam" 2024, Abril
Enciam
Enciam
Anonim
Image
Image

Enciam de vegades també coneguda com a amanida de verdures. Aquesta planta pertany a la família de les Asteraceae o Asteraceae. No se sap amb certesa on va aparèixer l'enciam per primera vegada. Es creu que aquesta cultura prové de l’enciam de cultiu silvestre, que és comú a Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. Fins i tot a l’antiga Roma, Grècia i Egipte es conreava enciam. Avui dia, aquesta cultura es pot trobar a tot el món i es pot anomenar amb seguretat un dels cultius d'hortalisses més habituals.

L’enciam s’utilitza molt a la cuina. Es pot utilitzar cru: com a addició saborosa i saludable a les amanides de verdures, salses, sopes i aperitius. També s’afegeix als plats amb verdures, carn i peix. A més, aquesta cultura es pot utilitzar com a decoració d’una taula festiva o quotidiana. L'amanida es pot guisar o fregir, però, amb aquest processament, es perdran algunes de les propietats beneficioses d'aquest cultiu.

Aquesta planta és anual, de manera que els enciams no només poden créixer, sinó que també poden produir llavors en una sola temporada. El vinagre i l’oli fresc són bons per afegir-se a aquesta cultura. L’addició de diversos plats en forma d’enciam ajuda a obtenir no només un sabor sorprenent, sinó que també ajuda a la digestió més ràpida d’aquests aliments. L’enciam és ric en minerals i substàncies orgàniques, a més de diverses vitamines.

L’enciam madura ràpidament, de manera que de vegades pot ser un dels primers a aparèixer a la taula. Segons la seva maduresa, aquesta cultura es subdivideix en tardor, estiu i primavera. A les cases d’estiu, sovint es poden trobar quatre tipus d’enciams: espàrrecs, cols, fulles i romana.

Propietats útils de l'amanida

L’enciam és ric en àcid fòlic, responsable de la normalització del metabolisme i també ajuda al funcionament òptim dels sistemes nerviós i hematopoètic. La majoria de les sals es troben només en espinacs. L’enciam conté els següents oligoelements: iode, bor, manganès, coure, zinc, cobalt, titani i molibdè.

A més, aquest cultiu conté grans quantitats de calci, potassi, magnesi, ferro, fòsfor i sofre. El silici, el sofre i el fòsfor ajuden a normalitzar l’estat de la pell i els tendons, així com a accelerar el creixement del cabell.

L’enciam és una excel·lent font de vitamines A i C. El suc cel·lular és ric en diverses sals de potassi que tenen un efecte beneficiós sobre els ronyons, el fetge, l’aparell circulatori i el pàncrees. El ferro és molt important per al cos, per això sembla que els enciams siguin tan saludables. El magnesi té un efecte beneficiós sobre les cèl·lules nervioses i el teixit muscular.

Aquesta cultura és molt útil per a pacients amb diabetis mellitus, així com per a un estil de vida actiu. Es recomana especialment consumir enciam per a gent gran i nens petits. Es fabriquen diversos medicaments a base de suc d’enciam, que són remeis homeopàtics molt eficaços per a diverses malalties del cor. Quant a la medicina tradicional, aquí s’utilitza àmpliament la infusió de fulles fresques. Aquest mètode és òptim per a gastritis cròniques, escorbut, hipertensió i malalties hepàtiques.

Molt sovint s’utilitzen enciams aquells que desitgen aprimar-se. L’amanida ajudarà a millorar el metabolisme dels greixos, ajudarà a reduir els nivells de colesterol a la sang i això previndrà la hipertensió i l’obesitat.

Tot i això, l’enciam no l’han de consumir persones amb urolitiasi i gota. A més, l’enciam no s’ha de consumir en grans quantitats per a enterocolitis i colitis agudes i cròniques. A més, no s’ha de recórrer a aquesta cultura i amb exacerbacions de diverses malalties intestinals. Menjar molta enciam també pot afectar negativament les persones amb tuberculosi i asma.

Recomanat: