Tulipes Al Camp Obert. Part 1

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Conèixer les característiques biològiques de les tulipes ajuda a cometre molts menys errors quan es cultiven. Una estació de creixement curta, l’activitat vital dels bulbs durant el període de latència relativa i en el període posterior a la collita, l’arrelament amb èxit per a l’hivernatge normal a la tardor requereixen la creació de certes condicions per al desenvolupament i creixement amb èxit de les tulipes, que ens delecten amb la seva simple esplendor

Característiques del creixement en camp obert

La planta de tulipes arriba a aquest món per molt poc temps. Des de mitjans de març fins a juny, és a dir, d’aquí a tres, cinc mesos, necessita tenir temps per fer un cicle de creixement complet per establir les bases de la seva futura existència al planeta. En aquest cas, no només és necessari cuidar-se, sinó també decorar el món el màxim possible amb la seva presència en ell.

Una persona pot ajudar a una tulipa de la millor manera per afrontar tots els assumptes preparant-hi terres humits i solts amb una determinada composició mecànica i química. Aquest sòl permetrà a les arrels formar bulbs de mida suficient, amb el subministrament necessari de nutrients, cosa que crearà totes les condicions per a la salut i la decoració de la generació futura.

El jardiner ha de recordar que la vida dels bulbs no s’atura quan es treuen del sòl. El procés de creixement dóna pas a l’establiment de futures fulles i òrgans florals. I aquí, la temperatura d’emmagatzematge de les bombetes i altres factors juguen un paper important. És a dir, l’emmagatzematge de les bombetes requereix l’adhesió a un règim determinat.

L’arrelament tardor dels bulbs també requereix certes condicions si volem cultivar tulipes d’alta qualitat.

Criteris de selecció del lloc d’aterratge

• Tenint en compte que els bulbs es podreixen fàcilment quan l’aigua s’estanca al sòl, escollim un lloc de plantació uniforme, sense protuberàncies i depressions que contribueixin a l’acumulació i estancament de l’aigua.

• El lloc hauria de ser accessible pels raigs solars perquè les tiges no s’estenguin ni es doblegin, buscant calor i llum. Aquest comportament de les tiges comporta una pèrdua de decorativitat de la planta i una disminució de la mida dels bulbs, és a dir, a una degeneració gradual de l’espècie.

• Perquè el període de floració sigui més llarg i l’aspecte de tulipes sigui agradable a la vista, cal protegir les plantes dels vents freds i forts.

• Els tulipes es desenvolupen amb més èxit i formen bones bombetes en sòls solts, lleugers i rics en humus, que són absorbents d’aigua i alhora permeables a l’aigua. En aquests sòls s’obté material de plantació de primera classe. Per a un cultiu normal, les tulipes no són massa exigents en la composició del sòl.

• Les margues cultivades i les marines arenoses són les més adequades per a les tulipes. Els sòls sorrencs, abans de plantar-hi tulipes, s’enriqueixen amb terres de sòl, humus, torba i es reguen regularment les plantes. Si la sorra no s’enriqueix, el seu ràpid assecat afecta negativament el desenvolupament de bulbs, que pateixen humitat desigual. La torba introduïda acidifica el sòl i a les tulipes no els agrada l’acidesa. Aquest sòl es neutralitza afegint guix mòlt o calç.

• Es milloren les margues pesades per al creixement favorable de les tulipes afegint sorra de riu i matèria orgànica tosca, com ara torba. D’aquesta manera s’eviten que els bulbs es degeneri i es faci més fàcils d’eliminar del sòl.

• Quan es cultiven tulipes sobre sòls argilosos, per proporcionar accés a les arrels de l’oxigen, sense les quals es redueix la seva activitat vital, s’ha de recórrer a afluixar el sòl després de cada reg o pluja.

• Les zones amb aigües subterrànies altes i zones fàcilment llimables no són adequades per a tulipes. En aquestes situacions, es disposen cunetes per desviar l'excés d'aigua del jardí de flors.

• A les tulipes no els agraden els sòls àcids, prefereixen una mica alcalins o neutres. Si cal, el sòl es califica afegint carbonat càlcic, que actua lentament, a sòls lleugers i mitjans-pesats, o calç cremada, que actua ràpidament, als sòls pesats.