2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Belladona és una de les plantes de la família anomenada Solanaceae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Atropa belladonna L. Pel que fa al nom de la pròpia família de la belladona, en llatí serà així: Solanaceae Juss.
Descripció de la belladona
La belladona és una herba perenne, dotada d’un rizoma de múltiples caps i d’arrels ramificades bastant nombroses. Les tiges d'aquesta planta seran ramificades, sucoses i gruixudes, estan presents en un sol nombre o diversos, l'alçada d'aquestes tiges serà d'aproximadament un o dos metres. Les fulles de belladona són gruixudes i punxegudes, de forma ovoide-oblonga o ovoide, i aquestes fulles estan pintades en tons verd fosc. Les fulles inferiors d'aquesta planta es disposen individualment, mentre que les fulles superiors es disposaran per parelles, amb les fulles més grans intercalades amb les més petites. Les fulles més grans seran presents en una quantitat d’entre quinze i vint peces. Les flors d’aquesta planta seran caigudes i solitàries, són axil·lars i es troben sobre pedicels glandular-pubescents. La corol·la d’aquesta planta està pintada amb tons porpres bruts, i aquesta corol·la també està dotada de saba porpra. La fruita de la belladona és una baia brillant i poliespera de colors negres i porpra.
En condicions naturals, aquesta planta es troba a Crimea, el Caucas i els Carpats. Cal destacar que la belladona es cultivarà a molts països d’Europa, Amèrica i Àsia. Per al creixement, la planta prefereix vores, clarianes i boscos de muntanya. Cal recordar que aquesta planta és altament verinosa, per aquest motiu cal extremar la precaució quan s’utilitzen productes a base de belladona.
Descripció de les propietats medicinals de la belladona
La belladona té propietats medicinals molt valuoses, mentre que per a fins medicinals es recomana utilitzar les arrels i les herbes d’aquesta planta. L'herba s'ha de collir durant tot el període de floració d'aquesta planta, així com al començament de la fructificació. Aquestes matèries primeres medicinals s’han d’assecar immediatament després de recollir-les a l’aire a l’ombra o sota un dosser. Les arrels de belladona s’han de recollir de plantes que ja tenen dos anys: s’hauria de fer a la tardor. Cal destacar que totes les parts d’aquesta planta contenen l’alcaloide hiosciamina.
Cal tenir en compte que els principals alcaloides seran l’atropina levorotadora, que passarà al racemat quan s’excreta. En aquest cas, la hiosciamina tindrà un efecte més intens que l’atropina. A més, l’alcaloide escopolamina també es contindrà en petites quantitats. Les fulles i arrels d’aquesta planta contenen tanins i l’escoletina derivada de la cumarina, mentre que les fulles també contenen flavonoides.
Els alcaloides d’aquesta planta tenen efectes antiespasmòdics i analgèsics, i també tenen la capacitat de millorar i millorar l’activitat del cor. A més, aquests alcaloides regularan el to del tracte gastrointestinal, dilaten els bronquis i la pupil·la, augmenten la pressió intraocular, regulen el to de la bilis i del tracte urinari i, a més, també suprimiran la secreció de l’aparell glandular a molt gran.
Es recomana utilitzar preparacions basades en aquesta planta per a úlceres estomacals, afeccions espàstiques del tracte gastrointestinal, asma bronquial, gastritis amb alta acidesa, colelitiasi i càlculs renals, vasoneurosi, distonia vegetativa i en el tractament de pacients amb parkinsonisme.
