Herba De Sant Joan

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Herba de Sant Joan és una de les plantes de la família anomenada herba de Sant Joan, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Hypericum perforatum L. Pel que fa al nom de la pròpia herba de Sant Joan, en llatí serà: Hypericaceae Juss.

Descripció de Hypericum perforatum

L'herba de Sant Joan és una herba perenne, dotada d'un rizoma ramificat molt petit. A partir d'aquest rizoma, creixen anualment diverses tiges dièdriques llises, que seran erectes i pintades en tons marró vermellós. Les fulles d’aquesta planta seran oposades, són senceres, oblongues, sèssils, senzilles i dotades de glàndules translúcides. Bàsicament, les flors de l'herba de Sant Joan es troben a la part superior de la tija, aquestes flors seran força grans i es recullen en inflorescències de corimbosa de gran panícula. El fruit de la planta és una caixa triangular poliespera, que s’obrirà amb tres fulles.

La floració de l'herba de Sant Joan es produeix entre el juny i el mes d'agost, mentre que la maduració dels fruits es produeix al setembre-octubre.

Descripció de les propietats medicinals de l'herba de Sant Joan

L'herba de Sant Joan té unes propietats curatives molt valuoses, mentre que es recomana utilitzar l'herba d'aquesta planta amb finalitats medicinals. L'herba s'ha de collir durant la floració, mentre es talla la part superior de les plantes d'uns vint-i-cinc a trenta centímetres de llarg. Podeu emmagatzemar aquestes matèries primeres durant tres anys.

La presència d’aquestes propietats curatives tan valuoses es deu al contingut de compostos biològicament actius a l’herba d’aquesta planta. En aquest cas, les principals substàncies actives seran derivats condensats fotoactius de l’antracè. A més, la planta conté oli essencial, tanins, carotè, saponines, àcids ascòrbic i nicotínic, colina, restes d’alcaloides i oligoelements com el zinc i el manganès. Cal tenir en compte que el suc de l'herba fresca d'herba de Sant Joan contindrà substàncies una vegada i mitja més valuoses que la tintura d'herbes.

L'herba d'aquesta planta té propietats hemostàtiques, analgèsiques, antimicrobianes, astringents, curatives de ferides, colerètiques, estimulants, antisèptiques i antiespasmòdiques. Els preparats creats a partir d’aquesta planta tenen la capacitat de millorar la gana i també estimularan l’activitat excretora de diverses glàndules, milloraran la capacitat regenerativa dels teixits i tindran un efecte calmant sobre el sistema nerviós.

Es recomana aplicar fulles fresques triturades d'aquesta planta a les ferides, que afavoriran una curació més ràpida. Es recomana l’herba picada, infosa amb oli vegetal i barrejada amb trementina, per fregar les articulacions afectades pel reumatisme.

Es recomana esbandir la boca amb tintura alcohòlica prèviament diluïda amb aigua per tal de destruir l’olor fetida. S’ha d’utilitzar una tintura pura per lubricar les genives si estan inflamades. A més, l'herba de Sant Joan forma part d'una varietat de preparats medicinals: antireumàtics, diürètics i astringents. Pel que fa a l’herba fresca d’aquesta planta, és força acceptable menjar-la en forma d’amanides i, a l’estiu, aquestes parts de la planta es poden utilitzar com a espècia.

L'herba de Sant Joan és capaç d'augmentar la sensibilitat dels animals a la llum solar: si l'animal menja una gran quantitat d'aquesta planta, hi haurà una picor forta, després de la qual cosa se suprimirà el sistema nerviós.