2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Arà de Sibèria forma part d’una família que es diu barberry. En llatí, el nom d'aquesta planta és el següent: Berberis sibirica Pall.
Descripció del nabiu siberià
El nabiu siberià és un arbust baix, l’alçada del qual no superarà el metre. Aquest arbust serà molt ramificat i espinós, amb branquetes marronoses cobertes d’espines. Les fulles d'aquesta planta són més aviat petites, corioses i oblongues-ovades, al llarg de la vora d'aquestes fulles són de dents subulats. Les flors del nabiu siberià són de color groc, la majoria de les vegades estan caigudes, mentre que les flors es troben separades en peduncles curts. El fruit de la planta és una baia ampla i ovalada, la longitud de la qual pot arribar als nou mil·límetres. Aquests fruits són de color vermell.
La floració del nabiu siberià es produeix entre el juny i el juliol i la maduració dels fruits es produeix a finals d'agost. La propagació de les plantes es produeix a través de les llavors. En condicions naturals, aquesta planta es troba al territori de Sibèria Occidental, així com a Sibèria Oriental: regions de Daursky i Angara-Sayan, així com a Àsia Central: regió de Dzhungar-Tarbagataisky.
Les propietats medicinals del nabiu siberià
Amb finalitats medicinals, s’utilitzen arrels, escorça d’arrel, escorça de branques, fruits, fulles i fusta. Els fruits s’han de collir immediatament després de la maduració; durant la collita s’ha d’anar amb compte de no danyar les branques del nabiu siberià. És important deixar intacta la meitat de la fruita i la pròxima vegada la collita només es pot fer al cap de cinc o fins i tot deu anys. La vida útil de les arrels del nabiu siberià és de tres anys.
Les fulles s’han de collir en fase de floració i floració: les fulles es recullen a mà. Al mateix temps, no podeu recollir les fulles que estiguin cobertes d'òxid o que hagin estat atacades prèviament per plagues. Aquestes fulles es poden emmagatzemar fins a tres anys.
El nabiu siberià conté l’alcaloide berberina i les arrels de la planta contenen alcanoides acantina, leontina, berberina, palmitina, jatrorricina i columbamina. Els fruits del nabiu siberià contenen els àcids següents: antocianines, cítrics, tartàrics i màlics. També en els fruits hi ha carotè, substàncies de pectina i flavonoides, es van trobar glucòsids d’isorhamnetina i luteolina a les fulles i als fruits.
Al Tibet, les tiges d’aquesta planta s’utilitzen per a la icterícia, en el tractament de la conjuntivitis i la tuberculosi pulmonar com a agent antipirètic. A més, les tiges del nabiu siberià també s’utilitzen per al dolor articular, així com per a la bronquitis aguda i crònica. I la infusió de fulles es considera un remei molt eficaç per al sagnat uterí.
La infusió a base de fruits de nabiu siberià s’utilitza per a la tuberculosi i les malalties de l’úlcera pèptica com a tònic general. En la medicina tibetana i mongola, aquest remei també s’utilitza per a malalties articulars, en el tractament de ferides, úlceres i conjuntivitis com a agent fixador i antipirètic.
Com a profilaxi de l’aparició de tumors i metàstasi, prengui una infusió d’una o dues cullerades dues o fins i tot tres vegades al dia abans dels àpats. Aquesta infusió es prepara de la següent manera: es pren una mica més d’una culleradeta d’escorça i arrels, s’aboca aquesta barreja amb un got d’aigua bullent, després de la qual s’ha de infondre la barreja resultant al bany maria durant uns deu o quinze minuts. A continuació, s’ha de refredar aquesta barreja i després filtrar-la.
Amb la discinèsia de les vies biliars, cal prendre una infusió de mig got tres o quatre vegades al dia abans dels àpats. Per a la preparació d'aquesta infusió, es prenen una mica més de dues culleradetes de fruites triturades, que s'aboca amb un got d'aigua bullint.
Recomanat:
Criador Siberià
Criador siberià és una herba perenne, l’alçada de la qual pot fluctuar entre deu i cinquanta centímetres. En llatí, el nom d'aquesta planta sonarà així: Phlogodicarpus sibiricus. L’obtentor siberià és una de les plantes de la família anomenada paraigua, en llatí el nom d’aquesta família serà:
Gerani Pseudo-siberià
Gerani pseudo-siberià és una de les plantes de la família anomenades geranis, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Gerani pseudosibiricum J. Mayer. Pel que fa al nom llatí de la pròpia família de geranis pseudosiberians, en llatí serà així:
Gerani Siberià
Gerani siberià és una de les plantes de la família anomenades geranis. En llatí, el nom d'aquesta planta sonarà així: Geranium sibiricum L. Pel que fa al nom de la pròpia família de geranis siberians, en llatí serà així: Geraniaceae Juss. Descripció del gerani siberià El gerani siberià és una herba perenne, l’alçada de la qual pot arribar als vint i seixanta centímetres.
Avet Siberià
Avet siberià és una de les plantes de la família anomenada pi, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Picea obovata L. Pel que fa al nom llatí de la pròpia família d’avets siberians, serà així: Pinaceae Lindl. Descripció de l’avet siberià L’avet siberià és una planta de fulla perenne coneguda.
Príncep Siberià
Príncep siberià és una de les plantes de la família anomenades ranuncles, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Atragene sibirica L. Pel que fa al nom de la pròpia família dels prínceps siberians, en llatí serà així: Ranunculaceae Juss.
