Angèlica Officinalis

2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37

Angèlica officinalis és una de les plantes de la família anomenada Umbelliferae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Archangelica officinalis L. Pel que fa al nom de la pròpia família angelica, en llatí serà així: Apiaceae Lindl.

Descripció d'Angelica officinalis

Angelica officinalis és una planta perenne o biennal que té una tija buida. Les fulles d'aquesta planta són grans i també poden ser de doble o triple ploma. L’alçada de les fulles de l’angèlica officinalis arriba als dos metres. El rizoma és curt i erecte, marró i dotat de nombroses arrels adventícies. La tija d’aquesta planta és erecta, a la part inferior es pintarà amb tons vermellosos i a la part superior amb tons morats. Les flors d’aquesta planta són petites, de color marró verdós, es reuniran en paraigües esfèrics de diversos rajos. El fruit de l’àngelica és de dues llavors planes.

L'Angelica officinalis floreix durant el període de juny a juliol. La reproducció d’aquesta planta es produeix mitjançant llavors. En condicions naturals, la planta es troba al territori de la part europea de Rússia, a Sibèria occidental, a Bielorússia, al nord del Caucas i a Ucraïna.

Per al creixement, l’angèlica officinalis prefereix prats inundats, pantans marginals, zones forestals i estepàries: amb menys freqüència aquesta planta es troba a la vora dels rius, rases i llacs, així com als prats de les zones inundables. Cal destacar que de vegades la planta formarà matolls. La planta viu en llocs amb molta humitat i prefereix sòls rics, la reacció dels quals serà neutra o lleugerament àcida.

Descripció de les propietats medicinals de l'Angelica officinalis

Amb finalitats medicinals, es recomana utilitzar els rizomes i les arrels d’aquesta planta: aquestes matèries primeres s’han de collir a finals de tardor. La presència d’aquestes valuoses propietats curatives s’explica pel contingut de pinè, borneol, felandren, oli essencial, amarg i taní, resines, sucre, nombroses cumarines, així com àcids màlic, valeriana i àngel a la planta. La diosmina flavonoide es troba a les fulles i flors de l'Angelica officinalis i als fruits es troben derivats de la cumarina, olis essencials i grassos.

La planta està dotada de valuosos efectes diürètics, antiinflamatoris, expectorants, antiespasmòdics, diaforètics i antimicrobians. A més, la planta té la capacitat de millorar la funció secretora i motora de l’intestí i també pot reduir els processos de fermentació. Una decocció i infusió basada en angèlica s’utilitza per a neuràlgies agudes i cròniques, esgotament del sistema nerviós, reumatisme, lumbago, gota, bronquitis i asma bronquial, laringitis aguda i crònica, així com hepatitis, colitis crònica i gastritis crònica amb insuficiència secretora.

Es recomana una infusió de rizomes i arrels d'angèlica per a la retenció urinària, així com amb processos fermentatius-putrefactius pronunciats a l'intestí. Pel que fa a la tintura alcohòlica, aquest remei s’utilitza externament per a la gota, la miositis, la mialgia i el reumatisme.

Per a bronquitis crònica i gastritis amb insuficiència secretora, així com per a hepatitis, flatulència i asma bronquial, es recomana utilitzar el següent remei: per a la seva preparació, s’ha de prendre deu grams d’arrels i rizomes triturats durant dos-cents cinquanta mil·lilitres de aigua bullint. La barreja resultant s’ha d’infondre al bany maria durant una hora i després filtrar-la amb molta cura. Prengui aquest remei en mig got.