2024 Autora: Gavin MacAdam | [email protected]. Última modificació: 2023-12-16 13:37
Gris mora és una de les plantes de la família anomenada Rosaceae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà de la següent manera: Rubus caesius L. Pel que fa al nom de la pròpia família de les mores, en llatí serà així: Rosaceae Juss.
Descripció de mora glauca
La mora gris és un semi-arbust dotat de brots espinosos oberts, la longitud dels quals arriba a un metre i mig. Els brots poden ser de dos tipus: tant generatius biennals com vegetatius anuals. Les fulles de la planta són peciolades, trifoliades i alternes. Les flors de mora són de color blanc, són bastant grans i la seva longitud pot arribar als tres centímetres. Aquestes flors es recullen en inflorescències corimboses. Hi ha molts estams i pistils d’aquesta planta. Els fruits són força grans i ovoides, tenen colors negres i creixeran fort fins al receptacle.
La floració de mores amb colom cau en el període de maig a agost, mentre que la maduració dels fruits començarà un mes després del final de la floració. La planta donarà fruits cada any i és força abundant. En condicions naturals, es poden trobar mores glauces a tota la part europea de Rússia, així com a Kazakhstan, Àsia Central, Ucraïna, Bielorússia i el Caucas. Per al creixement, la planta prefereix les valls dels rius i rierols, així com els boscos humits, barrancs, clarianes i llocs entre matolls. A Crimea i el Caucas, es poden trobar altres tipus d’aquesta planta: mores eritades i mores caucàsiques.
Descripció de les propietats medicinals del colom de mora
La mora gris té unes propietats curatives força valuoses, mentre que les fulles i els fruits, així com el suc de la planta i les seves arrels, s’han d’utilitzar amb finalitats medicinals. Les fulles i la saba s’han de collir cap al juny-agost, les arrels a la tardor i els fruits al llarg d’agost i setembre.
La presència d’aquestes valuoses propietats medicinals s’explica pel contingut d’àcids orgànics, fibra, fructosa, sacarosa, glucosa, sals de potassi, coure, manganès, ferro, fòsfor i vitamines dels grups B, C, A i E. substàncies, flavonoides, inositol, carotè, phytoncides, així com àcids màlic, oxàlic, tartàric i làctic.
Cal tenir en compte que les propietats curatives d’aquesta planta es coneixien a l’antiguitat. La infusió s’ha utilitzat per esbandir la gola i per a malalties inflamatòries de les genives. A l’edat mitjana ja es va demostrar que l’arrel de mora té un efecte diürètic. Pel que fa a la medicina tradicional, aquesta planta s’utilitza com a agent hemostàtic, astringent, antiinflamatori, cicatritzant de ferides, sedant, antihelmíntic, diürètic i purificador de sang. A més, la mora s’utilitza per a bronquitis, pneumònia, malalties hepàtiques i renals, gastritis, anèmia, sagnat estomacal, malalties de les vies respiratòries superiors, falta d’aire, aterosclerosi i hipertensió.
Cal destacar que es va demostrar que l'extracte de les fulles d'aquesta planta està dotat d'un efecte antiviral força pronunciat en relació amb el virus de l'hepatitis, així com d'un efecte citotòxic moderat.
Les fulles de mora triturades en forma de cataplasmes es poden aplicar a úlceres tròfiques i líquens, així com a ferides purulentes i úlceres cròniques. Per preparar un diürètic, heu de prendre deu grams d’arrels vegetals en un got d’aigua: aquest remei es pren mig got dues o tres vegades al dia abans de l’inici d’un àpat.
La decocció al cent per cent de fulles o arrels es pot utilitzar com a diürètic, astringent i diaforètic: aquest remei es beu un terç d’un got tres o quatre vegades al dia.
Recomanat:
Mora Sense Fulles
Mora sense fulles és una de les plantes de la família anomenada Haze, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Anabasis aphylla L. Pel que fa al nom de la família d’aquesta planta, en llatí serà així: Chenopodiaceae Vent. Descripció de mora sense fulles La mora sense fulles també es coneix com anabasis, aquesta planta és un arbust perenne, l’alçada del qual oscil·
Mora
Mora (lat. Rubus glaucus) - Pertanyent a la família Pink, una varietat de planta fruitera del gènere Raspberry. Descripció Mora és un arbust de fruita perenne bastant gran que creix fins als tres metres d’alçada. Les baies de mora sucoses són bastant dolces i lleugerament tartoses.
Squat De Mora
Esquat de mora és una de les plantes de la família anomenada Rosaceae, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Rubus chamaemorus L. Pel que fa al nom de la pròpia família de les mores, en llatí serà així: Rosaceae Juss. Descripció del cloudberry squat La mora a la gatzoneta es coneix amb els següents noms populars:
Malva Mora
Malva mora és una de les plantes d’una família anomenada malva, en llatí el nom d’aquesta planta sonarà així: Malva mavritiana L. Pel que fa al nom de la pròpia família malva mauritana, en llatí serà així: Malvaceae Juss. Descripció de la malva morisca La malva mora és una herba anual o biennal, l’alçada de la qual serà d’uns dos-cents cinquanta centímetres.
Mora Coreana
Barber coreà (lat. Berberis koreana) - una espècie del gènere Barberry de la família Barberry. Pàtria: la península de Corea. Els hàbitats típics de la natura són les gorges rocoses i els vessants de les muntanyes. Característiques de la cultura El nabiu coreà és un arbust de fins a 2 m d'alçada, equipat amb simples espines curtes.
