Malalties De L'anet

Vídeo: Malalties De L'anet

Vídeo: Malalties De L'anet
Vídeo: ШЕЯ всему ГОЛОВА - Му Юйчунь - правильный МАССАЖ ШЕИ 2024, Maig
Malalties De L'anet
Malalties De L'anet
Anonim
Malalties de l'anet
Malalties de l'anet

Foto: indigolotos / Rusmediabank.ru

Malalties de l'anet: molt sovint, els jardiners no obtenen el nivell adequat de collita de l'anet. Aquesta circumstància es deu més sovint al fet que les plantes no van rebre l'atenció necessària, cosa que va provocar l'aparició de diverses malalties. En aquest article, parlarem de quines malalties són susceptibles a l'anet i de com tractar-les adequadament.

La primera malaltia molt perillosa serà el míldiu. Aquesta malaltia es nota a les fulles, a les tiges i fins i tot a les llavors. Aquí apareix una flor de blanc. L’anet mateix, que està malalt, ja no té cap gust i és senzillament impossible menjar-lo. Aquesta malaltia ataca a la segona meitat de l’estiu, la malaltia apareix en sòls protegits i oberts. Cal tenir en compte que no es pot utilitzar cap preparat químic per combatre aquesta malaltia. Pel que fa a les mesures preventives, s’hauria d’observar la rotació obligatòria dels cultius. Només es poden collir llavors de plantes completament sanes. Cal dur a terme una mesura com la desinfecció de llavors, que requerirà escalfar les llavors a altes temperatures durant trenta minuts. Els residus vegetals s’han de destruir. Tan aviat com es notin els primers signes de la malaltia, l’anet s’ha de ruixar amb una suspensió de sofre: a raó de vint grams per deu litres d’aigua.

Una malaltia com la fososi comença a desenvolupar-se ràpidament a la segona part de l’estiu. De vegades, aquesta malaltia es nota a les fulles i a la sortida, però amb més freqüència als testicles. Aquí es noten taques i punts negres i les fulles es comencen a ennegrir. Aquesta malaltia es mantindrà al sòl, les llavors i fins i tot les restes vegetals. Com a mesura preventiva per prevenir aquesta malaltia, els cultius s’han de girar regularment. L’anet només es pot plantar al seu lloc original al cap de quatre anys. També heu de destruir els residus de les plantes i cal desinfectar les llavors.

Peronosporosi: aquesta malaltia és més coneguda com a floridura. Aquesta malaltia es nota per l’aparició de les fulles: acabaran adquirint una floració de color porpra grisenc. Per tal de prevenir aquesta malaltia, les llavors s’han de desinfectar: s’escalfen en aigua calenta durant uns vint minuts. Després es submergeixen immediatament en aigua freda i després es deixen assecar. L'aireig s'ha de fer periòdicament quan es conreen plantules.

Tan bon punt es notin els primers signes d’aquesta malaltia, s’ha de ruixar la planta amb oxiclorur de coure o líquid bordeus. La primera barreja es prepara de la següent manera: es pren un 0,4 per cent de suspensió per cada deu litres d’aigua i el líquid bordeus s’obté de cent grams de sulfat de coure i cent grams de calç per deu litres d’aigua. Abans de plantar la planta a terra, s’ha de fer un apòsit superior amb nitrat d’amoni.

Cal desinfectar el sòl, això també s'aplica a les instal·lacions de l'hivernacle. Als hivernacles, s’han d’evitar fortes fluctuacions de temperatura, així com una elevada humitat de l’aire. Per tant, també és imprescindible triar varietats extremadament resistents per plantar diverses malalties. Tots els residus vegetals s’han de recollir i cremar immediatament, ja que sovint acullen diverses plagues i vectors de malalties.

Per descomptat, l’ús de pesticides en el cultiu de l’anet està prohibit, de la mateixa manera que aquesta circumstància també s’aplica a la resta de cultius verds. És per això que s’ha de prestar una atenció tan important a l’observació estricta de totes les mesures preventives, que ajudaran a evitar l’aparició de diverses malalties en el futur. És imprescindible observar la rotació dels cultius, destruir les restes vegetals i tenir cura de les plantes. Totes aquestes mesures us permetran obtenir una collita completa i increïblement saborosa.

Recomanat: